L’apagada de la setmana passada ha servit per moltes coses, com ara per posar en evidència la fragilitat del nostre sistema energètic, que la nostra vida depèn de l’electricitat, els efectes de la privatització d’un servei públic, ..., però també ha servit perquè els vells roquers de la Patronal i del PP reivindiquin el manteniment de les centrals nuclears, petició a la que s’han afegit partits catalans com Junts i ERC.

Hoy queremos invitarlos a reflexionar sobre una teoría puntual, que se ha vuelto clave para comprender el funcionamiento de los mecanismos sociales que sofocan la libre expresión: la espiral del silencio. En 1974, la politóloga alemana Elisabeth Noelle-Neumann expresó una hipótesis, que parte de una observación inquietante: los individuos, al percibir que su opinión es minoritaria o mal vista socialmente, tienden a guardar silencio por temor al rechazo y/o aislamiento. En sus palabras, sostiene que "la opinión pública es el comportamiento que uno debe mostrar para evitar el aislamiento" (Noelle-Neumann, 1974, p. 50), indicando con esta aparente definición inocente un sofisticado mecanismo de control social, profundamente efectivo, incluso y sobre todo en estos últimos tiempos, en democracias formales.

L'aparició de la revolució verda es va deure a molts factors (la recuperació de la fam i la necessitat de recuperació de la població en la post guerra mundial, una indústria química altament desenvolupada, un canvi social necessari i forçat, la necessitat de negociar per enfortir el sistema socioeconòmic vencedor…), tot això, sense majors valoracions va ocórrer fa més de mig segle, es dir unes tres generacions enrere, i amb grans i profunds canvis estructurals i funcionals promoguts per la nova realitat climàtica, ambiental, que genera una forta emergència social.

“La violencia puede destruir el poder; pero es completamente incapaz de crearlo”

Hannah Arendt

Hoy quiero invitarlos a reflexionar sobre un fenómeno inquietante para la sociedad occidental actual: la agresividad política parece correlacionarse, en ciertos casos, con un aumento de la popularidad de algunos líderes. Este acontecimiento desafía las concepciones tradicionales de la política como espacio de diálogo, negociación y consenso, y plantea interrogantes fundamentales sobre la naturaleza del poder y la ciudadanía.

Aquest darrer març sigut el mes plujós del que va de segle (https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/butlleti-mensual/), fet que s’ha fet encara més pales perquè es venia d’una sequera perllongada al llarg de tres anys (https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/historic-de-cartografia-climatica/historic-de-mapes-de-precipitacio-mensual/).