Ens trobem davant d’una situació que ens preocupa profundament: la petició de la Generalitat perquè el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf elabori un nou pla d’ajust.
Fa massa temps que al Penedès tenim la sensació que en matèria sanitària sempre anem a remolc. Fa anys que el territori veu com determinats serveis es tensionen, com augmenten les llistes d’espera, com costa retenir professionals i com massa ciutadans tenen la sensació que per rebre determinades atencions han de marxar fora de la comarca. Mentrestant continuem creixent en població, en envelliment i en necessitats sanitàries.
Per això ens preocupa tant que, davant aquesta realitat, la resposta torni a ser parlar d’ajustos. Perquè el Consorci ja ha fet esforços. Els professionals fa anys que sostenen el sistema en condicions difícils. Els equips sanitaris han assumit sobrecàrregues, reorganitzacions i tensions constants amb una vocació admirable. I arriba un moment en què cal dir prou.
En el darrer ple municipal de l’Ajuntament de Vilafranca on es va debatre aquesta qüestió, amb la presència de la Plataforma en Defensa de l’Hospital, l’alcalde de Vilafranca va assumir públicament un compromís contundent en defensa de l’Hospital. Ho va fer amb una energía poc habitual en ell, picant la taula i assegurant que defensaria l’hospital a tots els espais, també davant la Generalitat i davant dels seus mateixos companys de partit. Ara bé, els compromisos s’han de traduir en fets. I és aquí on creiem que Vilafranca ha de jugar un paper central. Necessitem una unitat d’acció real del territori. Necessitem que els representants institucionals del Penedès actuïn coordinadament al Consell Rector del Consorci i davant del Departament de Salut. Necessitem deixar clar que el futur sanitari del Penedès no es pot decidir únicament des d’un despatx lluny del territori.
Des d’Esquerra-100xCent Vilafranca continuarem defensant, amb fermesa i amb voluntat de consens, un Hospital Comarcal de primera. Perquè defensar l’hospital és defensar la qualitat de vida de la nostra gent. I perquè hi ha moments en què les institucions han d’estar a l’altura del territori que representen. Aquest n’és un.
