Emily Dickinson: la immensitat dins d’un vers.

Llegir Emily Dickinson és entrar en una poesia que sembla petita i, tanmateix, conté un món sencer. La seva obra neix sovint de coses mínimes —una finestra, un ocell, una flor, una visita, el silenci d’una habitació—, però aquestes presències quotidianes es converteixen en portes obertes a l’infinit. Poesia completa, en la traducció catalana de Jaume Bosquet, permet acostar-nos a una de les veus més originals i radicals de la poesia moderna. Com a traductor ha respectat la particular idiosincràsia de l’estil de la poeta, els guions, la puntuació, i les paraules en majúscula, i per això ha utilitzat l’ortografia catalana d’abans del 2017. I ha fet una feinada ingent que cal admirar i respectar.

Fer visible el món.

... una vida constituïda de cada instant, de cada objecte, de cada vida, la vida. P E

Paul Éluard és recordat sobretot com un dels grans poetes del surrealisme francès, però Donar a veure ens permet descobrir una faceta més àmplia i profunda del seu pensament. Publicat originalment el 1939 amb el títol Donner à voir i recuperat ara en català per Angle Editorial en traducció d’Andreu Gomila, el llibre és molt més que un recull poètic: és una declaració estètica i vital sobre la funció de l’art i de la poesia.

... fer-nos més fàcil la vida i la mort. F.K.

Llegir aquesta carta de Kafka impressiona. Tots sabem que se n’han dit moltes coses, però és cert que destaquen les interpretacions sociològiques, religioses, i psicològiques. Però també cal dir que tot el text és un devessall de bona escriptura, d’un estil que fa girar i capgirar el lector, i a la vegada queda impactat per aquest atac a la figura paterna que sovint, després, sorprenentment l’autor pot acabar sent comprensiva. 

Lo sagrat com a terrible i fascinant.                                                                 

El poemari Estricta litúrgia d’Anton Ferret Baig se’ns mostra com una obra d’alta densitat simbòlica i emocional que articula la memòria personal a través d’un doble eix: el calendari litúrgic i el cicle natural. Des dels primers textos, immersos en una “claror freda”, fins al tancament amb la neu, “acte de fe” que retorna, el llibre construeix un moviment circular on el temps no avança linealment, sinó que es reitera, es transforma i es rit ualitza. Aquest recorregut no només segueix l’any litúrgic, sinó que, des de la mirada de l’escolà, esdevé també una travessia per les etapes de la vida humana: del naixement (bateig) a la joventut, del casament a la vellesa i, finalment, a la mort i l’enterrament. Així, el temps religiós i el temps vital es confonen en una mateixa experiència de creixement i consciència.

Som molt més medievals del que ens pensem 

El llibre Aquí hi ha dracs d’Antoni Rossell, professor de la UAB, director de l’Arxiu Occità d’Estudis Medievals i membre del CIHAM de l’École Normale Supérieure de Lió, és una obra extraordinària que proposa un viatge intel·lectual entre l’edat mitjana i el món contemporani. Amb una portada suggeridora d’un drac creada per l’artista Joan Picanyol, el llibre convida el lector a endinsar-se en un univers on art, literatura, música, moral i imaginari col·lectiu dialoguen constantment entre passat i present.