... fer-nos més fàcil la vida i la mort. F.K.

Llegir aquesta carta de Kafka impressiona. Tots sabem que se n’han dit moltes coses, però és cert que destaquen les interpretacions sociològiques, religioses, i psicològiques. Però també cal dir que tot el text és un devessall de bona escriptura, d’un estil que fa girar i capgirar el lector, i a la vegada queda impactat per aquest atac a la figura paterna que sovint, després, sorprenentment l’autor pot acabar sent comprensiva. 

Lo sagrat com a terrible i fascinant.                                                                 

El poemari Estricta litúrgia d’Anton Ferret Baig se’ns mostra com una obra d’alta densitat simbòlica i emocional que articula la memòria personal a través d’un doble eix: el calendari litúrgic i el cicle natural. Des dels primers textos, immersos en una “claror freda”, fins al tancament amb la neu, “acte de fe” que retorna, el llibre construeix un moviment circular on el temps no avança linealment, sinó que es reitera, es transforma i es rit ualitza. Aquest recorregut no només segueix l’any litúrgic, sinó que, des de la mirada de l’escolà, esdevé també una travessia per les etapes de la vida humana: del naixement (bateig) a la joventut, del casament a la vellesa i, finalment, a la mort i l’enterrament. Així, el temps religiós i el temps vital es confonen en una mateixa experiència de creixement i consciència.

Som molt més medievals del que ens pensem 

El llibre Aquí hi ha dracs d’Antoni Rossell, professor de la UAB, director de l’Arxiu Occità d’Estudis Medievals i membre del CIHAM de l’École Normale Supérieure de Lió, és una obra extraordinària que proposa un viatge intel·lectual entre l’edat mitjana i el món contemporani. Amb una portada suggeridora d’un drac creada per l’artista Joan Picanyol, el llibre convida el lector a endinsar-se en un univers on art, literatura, música, moral i imaginari col·lectiu dialoguen constantment entre passat i present.

El desig és pensament i és llenguatge. RFM

El llibre s’obre amb un pròleg de l’autora on, sota l’ombra de Lacan, apareix el concepte de la corporeïtat de la llengua, veritable eix de l’obra. A continuació, les set parts, corresponents a set dies enmig de la mar, construeixen un espai simbòlic d’una gran intensitat, on la petitesa de la barca acull la immensitat dels sentiments, la força del desig, la passió, la sensualitat i la reflexió sobre l’alteritat, la llum i la foscor, l’alegria, la por, l’existència. Tot queda amassat amb la força d’una paraula poètica d’una bellesa extraordinària. El teló de fons és mar, cel, univers, cossos, pell, aigua, aire i record de la terra, que reforça aquesta experiència, acompanyada per la delicada il·lustració inicial de J. Tubau.

Dansaran les roselles... Un dia no hi seré per veure-les.

La darrera obra poètica de Teresa Costa Gramunt s’estructura en quatre parts i un pròleg dirigit al lector. El llibre s’obre amb una bella imatge d’una pintura de Ton Sant, que mostra un cromatisme que t’amara de blaus i d’altres lluminosos colors, que també trobem en la coberta del llibre. Entrem en un món on l’art i el color formen part dels mots del llibre.