Durant molts anys, la pagesia no teníem veu. La democràcia al camp no va arribar sola. Es va haver de lluitar. L’any 1974, en la clandestinitat, va néixer Unió de Pagesos. I va néixer per una raó molt clara: perquè la pagesia necessita una veu pròpia; pagesos i pageses que s’organitzen, que deixen hores de dedicació a terres i família per construir una veu col·lectiva.

No va ser fins el 1994 que es van aconseguir les eleccions agràries. Per primera vegada, la pagesia podia votar i escollir qui parlava en nom seu. A partir d’aquell moment ja no parlen per nosaltres, parlem nosaltres. Durant trenta anys aquesta democràcia al camp ha permès defensar el territori, plantar cara i no quedar-nos callats. Avui tornem a viure temps difícils. Hi ha qui vol fer-nos creure que votar no serveix per a res. Que la representació es pot substituir només per crits i pressió, menystenint la negociació i la reivindicació des de tots els espais possibles.

Sobirania alimentària no és només consumir aliments de proximitat sota les condicions humanes i de maneig del cultiu que creiem correctes. Quan parlem de sobirania alimentària parlem de seguretat alimentària nacional, que des del propi país es produeixin els productes per alimentar a la població. A Catalunya, la taxa d’autoproveïment és al 40% quan hi ha estudis que indiquen que ha d’estar sempre per sobre del 60%. Això, sumat a una relació de superfície llaurable per habitant molt per sota de la mitjana mundial, europea i espanyola, indica que estem davant d’una greu amenaça pel que fa a assegurar una correcta alimentació del país en un context de futures crisis. Un escenari que, sense ser alarmistes, cal contemplar davant de constants vulneracions contemporànies al dret internacional que atempten contra la sobirania dels pobles del món. 

“La virtud moral es resultado del hábito”

Aristóteles, Ética a Nicómaco

La discusión sobre la educación del ser humano, entendida no sólo como la adquisición de conocimientos, sino como la formación integral de la persona, debe comenzar necesariamente por el análisis de su núcleo fundacional: la familia. Desde una perspectiva filosófica, reducir la familia a un mero agente socializar o un contexto de apoyo es empobrecer drásticamente su realidad. El término familia, proveniente del latín famulus (sirviente o esclavo), originalmente designaba no sólo el linaje sanguíneo, sino el conjunto de personas y bienes que se encontraban bajo la autoridad del pater familias. Este origen, si bien jerárquico, revela su carácter esencial como unidad económica y de convivencia primordial, la estructura ontológica donde se gesta la condición de persona y se inicia la coexistencia.

Fa dies que sentim al Departament d’Agricultura parlar de noves accions per afavorir el relleu generacional. La realitat és que les incorporacions de joves agricultors han anat disminuint els últims anys. 

Des d’Unió de Pagesos hem treballat per millorar les condicions de la incorporació: s’ha augmentat la prima base a 30.000 euros, s’ha aprovat l’ajut de cooperació pel relleu, que inclou una prima per al pagès que es jubili i cedeixi la seva explotació a un jove. Però no ens cansem de repetir que no n’hi ha prou. Necessitem que no ens posin més traves, menys burocràcia i més facilitats en l’accés a la terra i l’aigua.

Moltes vegades hem sentit o dit a la mainada quan estan a la taula, “asseu-te bé”, que és com el menjar fa profit, el qual és cert, prenent importància en el procés d’alimentar-se altres coses, més enllà dels mateixos aliments.

És l’higienisme, i ara el slow food, que ras i curt és menjar bo i suficient amb tranquilitat.

Ara en el Penedès, s’està reproduint aquesta dita en el reg.