Segona part.

La meva opinió en "El Cargol" del dia 28 de maig (https://elcargol.com/index.php/opinio/es-una-simple-opinio-per-promoure-debat-si-es-considera-oportu-i-dinteres), començava “Són moments interessants pel sector vitivinícola, en ell, el dels espumosos, que per mitjans del segle actual en el cas de Catalunya, possiblement seran els que es derivaran d’una transformació radical, impulsada principalment per l’emergència climàtica, la necessitat de descarbonització total i un mercat global incert”.

HAMLET. (a Polonio) Por el cuerpo de Cristo, ¡mucho mejor! Pues si los tratáis como merecen, ¿quién se librará de un azote?... Tratad a los hombres según el código del honor y la dignidad vuestra... De este modo, a menor merecimiento suyo, mayor será el vuestro.

(Act. II - Esc. II)                                                                                   W. S.

M’agrada tant la paraula recordar. És una paraula que brolla sense parar fils d’agulla d’aigua freda. Sí: cal recordar. Però recordar abans, cap al demà. Perquè l’únic que podem fer per saber com afrontar el desconegut territori del demà, és saber recordar, no oblidar l’abans per no caure en el parany de donar les coses per suposades. Aquest és l’error que cometen alguns humans, senzillament perquè es consideren més valuosos que tu, i sigui com sigui, han d’evitar l’horror de sentir-se inferiors, fugir de l’exposició incòmoda de passar vergonya per la por de perdre prestigi i, així, satisfer la seva personalitat amb opinions depurades, absolutes, sempre amb alguna cosa a dir, per fer-te presoner i vulnerable dels seus instruments.

Són moments interessants pel sector vitivinícola, en ell, el dels espumosos, que per mitjans del segle actual en el cas de Catalunya, possiblement seran els que es derivaran d’una transformació radical, impulsada principalment per l’emergència climàtica, la necessitat de descarbonització total i un mercat global incert.

Així, els principals reptes possiblement seran la gestió de l'escassetat hídrica extrema, les sequeres persistents, intenses i incertes en espai i temps, la caiguda de la producció, la necessària adaptació al canvi tèrmic i fenològic, la migració de cultius, els canvis varietals, la descarbonització i neutralitat climàtica amb l’objectiu zero emissions, l’ús d’energies renovables, l’empaquetament sostenible, els reptes de mercat i model de negoci Premium i de baix o zero contingut en alcohol, les noves tendències de consum...

La participació ciutadana ha estat i és un aspecte clau del Programa de Vilafranca en Comú. Aquesta participació no s’ha de limitar a votar cada quatre anys, sinó que la ciutadania ha de poder participar en el debat i la presa de decisions sobre la vila dia a dia.

Donar l’oportunitat de participar en la millora de la vila i del barri, i de decidir com es vol viure l’espai públic, empodera la ciutadania i al mateix temps crea vincles amb la vila, fa que la sentim més propera i més nostra. Fa que ens l’estimem i la cuidem.

En l'imaginari col·lectiu i en certs discursos patronals, sovint s'ha instal·lat el mantra de l'absentisme com el gran problema de la productivitat. Però les dades del darrer Balanç de Salut Laboral 2025 de CCOO ens mostren una realitat molt més silenciosa i preocupant que està profundament arrelada als centres de treball del nostre país i també de l'AIt Penedès: el presentisme. Treballar estant malalt no és una mostra de compromís; és el símptoma inequívoc d'un mercat laboral que encara continua massa condicionat per la precarietat.