En aquestes dades és costum desitjar, desitjar-nos moltes coses, fins i tot més de les que es poden o podran fer, ja que, si voleu que us digui no sé per quin motiu, és temps d’il·lusió.

Sembla que deixem per la resta de l’any el temps de l’acció, moltes vegades migrada d’il·lusió, i masses, lamentablement, buides d’il·lusió i poc funcionals en acció, per culpa del meu entendre, a una important manca de compromís.

El ple de pressupostos és el moment clau de l’any. No és una votació més: és quan decidim cap on va Vilafranca. I per fer-ho bé calen tres coses: projecte, entesa i confiança. Sense això, no hi ha futur.

Aquest mandat hem jugat clar: al primer any, vam donar un vot de confiança al govern en minoria. No el van complir. Resultat? Un “no” rotund als pressupostos del 2025. Aquest any, la cosa ha canviat: més predisposició, més voluntat d’entesa i més compliment. Per això hem fet un pas responsable: ens abstenim en els pressupostos per permetre que Vilafranca avanci.

Aquesta expressió va sorgir als Estats Units i està recollida en el Dictionary.com, ha estat reconeguda com la paraula del 2025, pertanyent a l’argot infanto-juvenil.

La paraula argot, d’un gal·licisme, significa varietat lingüística específica utilitzada per un grup de persones que comparteixen unes característiques comunes per la seva categoria social, professió, procedència, aficions, etc.

Ahir la Consellera d’Empresa del Govern de la Generalitat va presentar al conjunt d’alcaldes i alcaldesses del Baix Penedès, l’aprovació del Pla Director Urbanístic IDIADA 2 per impulsar el segon centre d’IDIADA al Baix Penedès, als terrenys on s’havia d’ubicar el Logis Penedès.

És una bona notícia per la comarca i per la Vegueria del Penedès, apostar per la indústria i deixar de banda el monocultiu logístic.

Cada dia és més evident la manca de civisme d’una part de la ciutadania envers el medi i l’espai públic. Botellons improvisats, escombraries deixades al costat dels contenidors, residus abandonats als camins i espais naturals… La situació és especialment preocupant en indrets com el camí de Sant Pau, el camí de la Tona, el camí de la Serreta, el camí de Santa Maria dels Horts o a tocar de la riera de Llitrà i molts altres, on la brossa ja forma part del paisatge. Tot això degrada el nostre entorn i demostra una falta de respecte col·lectiva que no hauríem de normalitzar.