No era la meva intenció, exercir de la “critica”, que ara els hi faré govern municipal (ERC-PDECAT). Però, senyors meus, Sant Sadurní d’Anoia, la nostra vila esta feta un “nyap”. Aquesta deixadesa absoluta existent, poca conservació i poc manteniment dels serveis, manca de papereres, passos de vianant sense pintar, quelcom de senyalització obsoleta, en quasi tots els equips de govern des de 1979, ha estat present. Però en vostès, indret, carrer, camí, plaça, que passeges o camines, hi trobes aquest problema, que vist paisatgísticament o urbanísticament, es talment negatiu.

Voler o sentir a parlar del “futur” de Sant Sadurní d’Anoia, ens porta directament al mon del cava. El producte, el cava, els seus cavistes, les empreses i els treballadors del cava (un percentatge alt de la població sadurninenca). També indirectament a altres industries (Manteniment, Electricitat, Mecànica), que depenen del sector.

Em dic Anna, tinc 35 anys, i fa uns 20 que convisc amb una malaltia, 18 dels quals sense saber que la patia. Tinc LIPEDEMA. Aquesta malaltia és crònica i degenerativa i que es caracteritza per l’acumulació atípica de teixit adipós sobretot a les cames, i braços, causant dolor i en casos avançats, problemes de mobilitat. El seu diagnòstic clínic pot ser desordre del teixit adipós, desordre del metabolisme lipídic o lipodistròfia. No se soluciona fàcilment, ja que no respon a dietes o exercicis convencionals. Existeixen tractaments per a parar el desenvolupament de la malaltia, fins i tot millorar la qualitat de vida, però no té cura. Provoca dolor i cada vegada va a més, en certs casos les extremitats es deformen fins a tal punt de no poder caminar.

Regidors de Medi Ambient i Via Publica, Sant Sadurní torna a estar com abans. “Deixat, brut, passos de vianant mal senyalitzats “.No hem de ser així, van començar be govern municipal, però el pas del temps els ha pertocat.

Com és sabut, per fer els vins escumosos (champagne, cava, clàssic penedès, corpinnat..) es fa una segona fermentació del vi dins de l’ ampolla, en la que s’ hi posa sucre i llevats que se’l mengen (l’ anomenat “tiratge”), provocant un gas natural que són les característiques bombolles que veiem a l’ obrir l’ ampolla. També el sucre és una part essencial en el “licor d’ expedició” amb el que es reomple normalment l’ ampolla abans d’ etiquetar i que li dona el bouquet que vol l’ elaborador.