Cert és que comparar sempre és dolent, si més no per una de les parts, que tot és relatiu, ja que depèn amb el que es compara, que no hi ha blancs o negres, sinó una immensa paleta de colors..., però com deia Antonio Machado en els seus Proverbios y cantares, “la veritat és el que és, i continua sent veritat encara que es pensi a l’inrevés”.
Així, el 1 de març del 2026 el MAPAMA ha publicat una sèrie de dades referents al sector del vi a Espanya, i les dades d’existències emmagatzemades de vi són força importants quantitativament (https://www.mapa.gob.es/dam/mapa/contenido/agricultura/temas/producciones-agricolas/vitivinicultura/infovi/ano-2026/informe-infovi-ampliada-marzo-2026.pdf).
Així, ras i curt, hi ha en estoc vi de la mateixa magnitud que tenir l’embassament de Foix ple a vessar (https://aplicacions.aca.gencat.cat/sentilo-catalog-web/component/map), uns 3.9 hm3.
La producció anual mitjana de vi a Espanya és de 3.3 hm³. És dir la producció del 2026, avui ja està en els cellers (https://www.fev.es/sector-cifras/).
Són dades fredes, però més enllà del valor absolut, que és realment espectacular, és de bon fixar-se en els valors relatius que representen pel sector, com el fet de tenir excedents en moments de recessió en el consum, amb uns preus baixos i a la baixa, amb dificultats per fer relleu generacional, amb uns nous costums de consum, amb unes condicions ambientals desbocades i incertes, i amb moltes normes i lleis que ens hem fabricat per assegurar un producte específic, però que dificulten l’agronomia sense aportar grans valors afegits en la venda.
Potser és un senyal més, per parar per a pensar que passa, valorar-ho, i plantejar més aviat que tard, opcions de futur plurals i corals, perquè a la fi, no hi ha res més transgressor i excitant que la veritat, ni res més transformador que l’esperança, aprofitem-ho!
*Tot el meu agraïment i reconeixement als membres de Grup Impulsor de Solucions per la Sequera, pel parlar, escoltar, discutir, pensar, somiar, riure i fer, que es cabdal per avançar.
