Al Penedès, l’atur elevat, la crisi del raïm, la migració d’empreses, amb la crisi ambiental de fondo, requereixen d’una resposta coordinada, adient i immediata que, com s’està comprovant, ningú sap per on sortir-se’n. No es tracta, com molts reclamen, cercar solucions a la babalà, que d’entrada sabem que no són encertades, perquè ja s’han provat i s’ha comprovat que el remei ha estat pitjor que la malaltia. És el cas dels qui demanen que es construeixi el “Logis’ per pal·liar l’atur i, segons les dades de la universitat Rovira i Virgili, un dels principals generadors d’atur al Baix Penedès ha estat, precisament, el sector logístic.

Es necessita una Catalunya “transformadora”. Transformació en tot al que fa referencia a l’economia, industria, cultura, justícia, drets. Fa falta, doncs, “un canvi”. Un canvi de govern i de sigles al capdavant del país. Un canvi d’esquerres, però molt ben estudiat i editat. Un canvi real per a la gent del carrer. Un canvi que tregui Catalunya de la bombolla a on estem. Una Catalunya d’esquerres per a totes i tots. Una Catalunya per a una societat sense marginacions.

Amb aquesta carta vull agrair al conjunt d'aquests partits la feina que fan pel progrés i la llibertat de Catalunya, a la vegada que aprofito per demanar-los-hi la unitat estratègica i d'acció necessària per la constitució de la república catalana.

La COVID segueix, sota un descontrol controlat en els aspectes sanitaris, tanmateix, potser es podria invertir la frase en quant a l’economia, en el que es refereix al present, ja que la sensació respecte del futur, es que aquest s’afronta amb moltes vegades en molts llocs, plantejant, que aquest serà quelcom positiu igual o molt semblant al passat.

Portem un començament de tardor calent. Començàvem el setembre amb la verema del Míldiu i continuàvem amb la crisi industrial al Penedès.

 L'estructura productiva de la Vegueria Penedès té un model basat en el turisme, la industria i el sector primari. Els tres estan tocats.