Fa masses anys que molts viticultors tenim la sensació que les decisions que afecten directament el nostre futur es prenen lluny de les vinyes i sense escoltar prou qui treballa la terra cada dia. Mentre nosaltres afrontem la sequera, l’augment dels costos de producció i una rendibilitat cada cop més ajustada, altres continuen fent política sectorial des dels despatxos.

Com bé saps, viticultor, viticultora, fa anys que encarem el repte de mantenir les vinyes en les millors condicions per garantir la qualitat del raïm que n’obtenim, contra l’efecte del canvi climàtic i contra les decisions de les grans empreses, que marquen les vendes, imposen preus i paguen amb retard. Per això, Viticultors del Cava, amb el lema ‘La veu de tots, la força del cava’, ens proposem tenir la força a les eleccions de la DOP Cava del 7 de maig, per assegurar-nos el futur, posar en primer pla la tasca dels pagesos i capgirar el joc d’interessos del sector.

Si fem una recerca a les xarxes sobre el concepte del malbaratament alimentari, coincidirem a dir que es parla de la pèrdua d'aliments segurs i nutritius aptes per al consum humà, rebutjats al llarg de la cadena alimentària. 

Aquest problema, que genera un gran debat, ens obliga també a parlar d’un greu problema social i ambiental, que suposa  un 8-10% de les emissions globals de GEH.

Ahir es van lliurar les Creus de Sant Jordi que la Generalitat atorga a persones i entitats que han fet quelcom ressenyable, interessant, positiu i beneficiós pel país, des del compromís de cadascú.

Per tant, vagi per endavant la meva felicitació personal, i també com a membre de la societat, que han contribuït a fer una mica millor.

Des de l’any 2000, a Vilafranca del Penedès es va iniciar oficialment la recollida selectiva de la fracció orgànica. Han passat més de vint-i-cinc anys i, malgrat els avenços, la realitat és que aquesta fracció encara no se separa bé. I aquest és el veritable problema de fons.

És cert que el municipi ja disposava, des de mitjans dels anys vuitanta, d’una planta de recuperació i compostatge. Però no va ser fins al canvi de segle que la ciutadania va començar a separar la matèria orgànica .Des d’aleshores, s’ha insistit molt en la responsabilitat individual. Ara bé, cal dir-ho clar: aquesta responsabilitat no s’està exercint com cal, ni per part de tothom.