Cal fer un ús i un abús de mentides actives i passives, proporcionant informació falsa a qui els interroga, usant dades no verídiques mai contrastades i verificades. Amb l’ús de mentides passives, senzillament amagant informació al procediment.

Resulta massa fàcil fer aparèixer “proves complementàries” paral·leles, amb escrits emparats en l’anonimat, campanyes orquestrades de difamació per pressionar a tort i a dret. Quan la merda fa pudor, cal llençar escombraries per fer-la créixer i fer la sensació de desgavell. Massa sovint hom usa, amb interessos clarament espuris, amb ordre i concert, un conjunt de mentides que ajudaran a dissipar el focus d’atenció sobre el seu client.

Hi ha dies que et preguntes si realment existeixes. No en el sentit filosòfic, sinó en el més literal: si algú se n'adonaria si desapareguessis. Som molts en aquesta situació. Gent que carrega amb problemes de salut mental, que ha viscut traumes, violència o l'abandonament d’un sistema que hauria de protegir-te.

Jo soc una d’aquestes persones. No ho explico per compassió, sinó perquè és just que se sàpiga. Darrere de cada estadística hi ha algú real.

“La existencia de los hechos brutos... es un requisito para que haya hechos institucionales”

 John Searle, La construcción de la realidad social (1995), p. 121.

Hoy quisiera invitarlos a reflexionar sobre uno de los tantos clichés de la filosofía en general, pero de la filosofía del lenguaje en particular, a saber, la premisa que sostiene que el lenguaje no sólo describe el mundo, sino que, en una medida considerable, lo construye. Esta piedra angular de la filosofía contemporánea adquiere especial relieve al examinar la realidad social. Así, nos vemos ante un dilema fundamental: ¿cómo se puede distinguir entre los hechos brutos que existen con independencia del lenguaje, como las montañas y los hechos institucionales que dependen de él? ¿Qué implicaciones tiene esta distinción para nuestra comprensión de la realidad? Pues bien, un tal John Searle ofrece una respuesta exhaustiva a este problema, aunque su visión ha sido a menudo distorsionada por interpretaciones que llevan sus ideas a un extremo que él mismo no avalaría jamás.

Hi ha un debat, força reeixit entre la majoria dels ciutadans i ciutadanes de les comarques del Garraf i l’Alt Penedès, sobre el nou sistema de recollida de residus. El nou sistema suposarà la substitució dels actuals contenidors pels denominats contenidors intel·ligents o tancats, pel que fa a l'usuari domèstic.

El vi és generador de salut en ser aliment i causa de malaltia, per l'alcohol que conté.

Aquesta gran dicotomia, incideix en tota l'àmplia i complexa cadena humana, que va des del pagès fins al consumidor, que es complica amb situacions imprevistes i actuacions poc afortunades, de tothom.