Podem no escoltar, no pensar, no actuar, però METEOCAT ens ha dit “L'abril de 2026 ha estat el més càlid a 106 de 122 estacions de la XEMA amb més de vint anys de dades.
En el cas de les sèries centenàries, l’abril ha estat el més càlid des del 1914 a l’Observatori Fabra (17,4 °C).
L’anomalia tèrmica ha estat marcada per la persistència d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica, tot i que la marinada n’ha suavitzat els efectes al litoral.
El mes s'ha caracteritzat per una manca generalitzada de pluja, accentuant la sequera en moltes zones, amb l'excepció de pluges puntuals al Pirineu” (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/818724/l-abril-de-2026-ha-estat-el-mes-calid-a-106-de-122-estacions-de-la-xema-amb-mes-de-20-anys-de-dades).
Fet que ha estat també detectat edàficament per l’Observatori de la Sequera de l’Alt Penedès
Índex de sequera d’humitat del sòl fins a 5 cm de profunditat
(https://www.diba.cat/ca/web/alcaldespelclima/-/en-marxa-l-observatori-de-la-sequera-de-l-alt-penedes)
Situació ja des de fa temps normal en les nostres contrades mediterrànies, però que cada cop es fa més terriblement visible en la que sempre s’havia considerat com l’Europa humida.
Així una cadena televisiva holandesa ha explicat aquests darrers dies “... en aquests moments les condicions meteorològiques són molt desfavorables per a la lluita contra els incendis forestals. No plou, hi ha molta evaporació per efecte del sol i bufa un vent fort que aviva les flames...” (https://elpais.com/clima-y-medio-ambiente/2026-05-01/paises-bajos-pide-ayuda-para-frenar-una-ola-de-incendios-forestales-cuatro-de-ellos-en-campos-militares.html).
En el Penedès, en el mes d’abril, la mitjana de la temperatura ha estat uns dos graus centígrads per sobre dels valors històrics, el que representa un 15% més d’evaporació, i la pluja escassa.
A més les puges dels mesos anteriors i les temperatures han propiciat una important massa herbada en els camps i una bona brotada en els ceps, així com un avançament en el seu desenvolupament.
Així a més de l’evaporació abans esmentada, aquesta afecta la transpiració de les herbes i de les estructures joves i tendre dels ceps (fulles, raïm), tot el qual incideix en la reserva d’aigua en el sòl, i en un potencial risc d’assecament en la vegetació.
El que ha passat en l’abril, no ens indica que passarà en els mesos vinents (https://www.meteo.cat/wpweb/prediccio/prediccio-mensual/), però ens ha d’alertar, sobre la base de una realitat ambiental, que res té a veure amb la que es coneixia, i per tant l’agronomia cal adequar-la a les noves situacions, extremadament variables, fent-ho d’acord amb la ciència i la tècnica, però sobretot a la sobrietat i el sentit comú.
Així, podria suggerir-se un control proper i dinàmic de les cobertes vegetals, i una valoració a la baixa de la capacitat de càrrega en fruits dels ceps i les parcel·les. El qual, tot i ésser preventiu, sembla que va d’acord amb la sequera que potencialment s’anirà acumulant, als cops/onades de calor que poden esdevenir, i als problemes que es poden derivar d’una sobrecarrega de fruits en sequera, i fins i tot d’una sobreproducció en moments amb molts estocs en reserva.
Hi ha qui diu que la veritat és tossuda, i no és cert, la veritat simplement és, els tossuts som nosaltres, que volgudament o no, amb coneixement o ignorància, amb interessos propis o amb inconscient despreocupació, no fem cas el que la natura, i la informació objectiva ens mostren i expliquen repetidament, des de fa molt de temps i en circumstàncies molt diverses.
M’agradaria pensar que és una actuació lliure, però és impossible concebre que tractant de seguir aquest concepte, ens vulguem destruir individualment i col·lectivament.
A més, si fes servir tan barroerament la meva llibertat, aquesta automàticament perdria valor i validesa, ja que restringiria si no evitaria, la llibertat dels altres, els d’ara i els que vindran, en l’espai i el temps.
* Vull agrair al Dr. Marc Castellnou (GRAF–UdL) la informació respecte dels focs a Holanda, a METEOCAT per la tasca continua de mesurar, predir i explicar el nostre clima i la meteorologia associada, a escales cada cop més reduïdes, i per tant, properes a la quotidianitat, i Josep Maria Vernet, de l’ADV la Granada, per compartir sempre el seu bon treball.
