En els pròxims dies, els veïns de Vilafranca haurem d’afrontar els pagaments habituals de l'IBI i l’impost de circulació. Aquest 2026, però, s’hi afegeix una novetat important la nova taxa de residus, que es fraccionarà en quatre pagaments per suavitzar un increment que supera el 45% de mitjana per llar.
Aquest augment s'emmarca en el nou contracte amb la Mancomunitat Penedès-Garraf, governada per Junts i PSC, després de sis anys de pròrrogues.
Cal recordar que aquestes pròrrogues ja es van iniciar quan el govern de Vilafranca també estava en mans de Junts i PSC. Ara, amb el nou contracte es trasllada a la ciutadania un increment de prop de dos milions d’euros amb l’objectiu d’augmentar el reciclatge fins al 60% el 2030 i avançar cap a un model de pagament per generació.
Ara bé, el contracte encara no funciona plenament. I això planteja una pregunta evident: és justificable cobrar més per un servei que encara no es presta en les condicions previstes?.
A més hi ha una qüestió de fons. Durant els anys de pròrrogues, el servei ha estat deficient: camions en mal estat, brutícia als carrers i un deteriorament visible de l'espai públic. Davant d’això, és raonable exigir un esforç econòmic més gran sense haver resolt abans aquestes mancances?
El nou model pot ser necessari. Hi ha consens que cal millorar el reciclatge i superar les limitacions del sistema actual. Però també genera dubtes: per què els nous contenidors no es tancaran d’entrada? Com es pensa augmentar el reciclatge si no es canvien realment els habits?
Perquè el canvi funcioni, no n’hi ha prou amb apujar la taxa o renovar contenidors. Cal informació clara i pedagogia: explicar bé el sistema, els seus beneficis i el paper de cada ciutadà. Sense això, el risc és que es percebi només com una nova càrrega econòmica.
Finalment, cal reinvindicar el paper de Vilafranca dins la Mancomunitat. Els serveis mancomunats tenen sentit, però han d’estar al servei dels municipis, no a l’inrevés.
La clau és garantir un servei eficient, transparent i just. Menys discursos i més fets. És hora que l'Ajuntament defensi els interessos dels vilafranquins i que la Mancomunitat respongui com cal.
Perquè, al cap i a la fi, qui paga ha de poder decidir.
