Les relacions personals esdevenen un tema feixuc... quan tot va bé, no hi ha gaire per parlar, però a voltes les coses es torcen per intervenció de terceres persones, per les pròpies dinàmiques familiars, professionals, pels fills o filles o per conflictes no gestionats correctament.

Paco Gascón Soriano fa anys que treballa en el camp de l’educació formal però també en el de la no formal i les ONG, en moviments populars de l’Amèrica Llatina. Defensa que “un conflicte és una situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos, necessitats i/o valors en pugna entre dues o més parts.”

El cartell adjunt mostra una jornada respecte del tren, de la mobilitat, del transport de béns i persones a l’eix transversal, feta al Vendrell el passat 26 de setembre.

Pel lloc on es va fer, semblava que el Penedès, poseu-li els límits que considereu oportú, seria el centre de la informació primer i debat després. Aquesta sensació també, me l’han transmès diferents persones que van assistir-hi, amb molt interès  focalitzat vers aquestes terres.

Consultant en el diccionari el mot curiositat trobem diverses definicions, com ara, l’interès per conèixer una cosa o les coses en general, l’interès per saber coses sobre la vida privada de les persones i una circumstància, fet o objecte que es considera interessant perquè és original, estrany o poc conegut.

“El individuo, el ser humano, siempre se somete, pero no siempre a Dios”

 Michel Houellebecq, Sumisión.

Hoy quiero invitarlos a reflexionar en torno a una obra fantástica de Michel Houellebeq que ha causado un impacto significativo desde su publicación en el año 2015. Se trata de “Sumisión”, una obra que se sitúa en una Francia del futuro cercano, donde un partido islámico moderado gana las elecciones presidenciales y transforma progresivamente la sociedad francesa bajos los principios del islam. Esta ficción provoca una profunda crítica sobre la identidad cultural y el concepto de sumisión, tanto en el sentido religioso como sociopolítico. Pues bien, queridos lectores, intentaremos establecer un paralelismo entre la narrativa de Houellebecq y la situación contemporánea en Europa, subrayando cómo los eventos actuales reflejan una clara confusión entre pluralismo y sometimiento cultural innecesario.

Quan un partit està perdut, els mals equips i els jugadors que hi són, moltes vegades fan un xut endavant, i quan se’ls hi pregunta per què, diuen que per guanyar temps, refer-se i plantejar un nou pla de joc.

És fals, totalment, ja que per generar un pla de joc, cal tenir el cervell oxigenat, el que requereix parar per tenir temps.

Com s’obté?, doncs fent falta i parant el joc.