En l'imaginari col·lectiu i en certs discursos patronals, sovint s'ha instal·lat el mantra de l'absentisme com el gran problema de la productivitat. Però les dades del darrer Balanç de Salut Laboral 2025 de CCOO ens mostren una realitat molt més silenciosa i preocupant que està profundament arrelada als centres de treball del nostre país i també de l'AIt Penedès: el presentisme. Treballar estant malalt no és una mostra de compromís; és el símptoma inequívoc d'un mercat laboral que encara continua massa condicionat per la precarietat.
L'AIt Penedès, amb un teixit productiu molt vinculat al sector vitivinícola, agroalimentari, logístic, industrial i de serveis, tampoc és aliè a aquesta realitat. Cada vegada hi ha més persones treballadores que continuen anant a treballar sense estar en condicions físiques o emocionals adequades per fer-ho. Moltes vegades, per por a represàlies, per la pressió dels ritmes de producció, per plantilles insuficients o senzillament perquè no es poden permetre la pèrdua econòmica que encara suposa, en molts casos, agafar una baixa mèdica.
Aquesta situació es veu agreujada en moltes petites i mitjanes empreses, on la temporalitat, la dificultat per substituir personal o la dependència d'un únic salari generen una pressió afegida sobre les persones treballadores. A això s'hi suma una realitat cada cop més evident: moltes persones continuen tenint dificultats per arribar a final de mes malgrat tenir feina, en un context marcat per l'augment del cost de la vida i de l'habitatge.
Com a sindicat, des de CCOO volem posar sobre la taula tres idees fonamentals que haurien de marcar l'agenda social i empresarial de manera immediata.
La primera és que la prevenció de riscos laborals no pot continuar sent vista com un simple tràmit burocràtic. La salut laboral ha de formar part del projecte empresarial i de la cultura preventiva de les empreses. No és acceptable que les conseqüències d'una mala ergonomia, d'uns ritmes de treball excessius o d'uns riscos psicosocials mal gestionats acabin repercutint sobre la sanitat pública. La salut de les persones treballadores s'ha de protegir amb inversions reals, organització responsable i entorns laborals saludables.
La segona idea és que la precarietat emmalalteix. L'augment de les hores extraordinàries, la pluriocupació, la inestabilitat laboral o els salaris insuficients tenen conseqüències directes sobre la salut física i mental de la classe treballadora. Cada vegada són més habituals els casos d'ansietat, estrès crònic o esgotament emocional vinculats directament a les condicions de treball. Millorar salaris, reduir la precarietat i repartir millor la riquesa també és fer polítiques de salut laboral.
I la tercera és que protegir la salut a través de la incapacitat temporal no és absentisme: és un dret fonamental. Sovint es confon interessadament el dret a recuperar-se amb una pèrdua de productivitat, però la incapacitat temporal és una eina essencial de protecció social. Ningú hauria d'haver d'escoIIir entre cuidar la seva salut o conservar el seu salari.
Necessitem processos de retorn a la feina que garanteixin una reincorporació segura, adaptada i humana.
Davant d'aquest escenari, des de CCOO de l'AIt Penedès no ens farem enrere. Continuarem denunciant les situacions de precarietat i exigint un compromís real amb la salut laboral, situant el benestar físic i mental de les persones treballadores per sobre de qualsevol compte de resultats.
Treballar no hauria de costar la salut a ningú. Perquè una societat que normalitza el patiment de la seva classe treballadora és una societat que posa en risc el seu propi futur.
