Opinió

“El dia que vaig néixer, la meva mare va parir bessons: jo i la meva por”

Thomas Hobbes

Tot va començar quan Thomas Hobbes (1588-1679) va crear una mola conceptual que va tenir ingerència inescrutable en la política moderna que va canviar la forma de constituir-nos com a comunitats autònomes anomenades Estats. Doncs bé, a allò que avui entenem per Estat Hobbes ho va simbolitzar en un Leviatan, un monstre bíblic que representa la força immensa i desmesurada d'una entitat davant la qual ens hem de subjugar a canvi de la seva protecció davant d'enemics externs i interns (qui s'atreveixi a desafiar-ho des de fora, rebrà guerra, qui gosi trencar el contracte social intern, patiria les conseqüències del pes de la llei).

Llegeix més …

“A unos, los excitaba Ares; a los otros, Atenea, la de los 
brillantes ojos, y a entrambos pueblos, el Terror, la 
Fuga y la Discordia” (Fobos, Deimos y Enio). 
Homero, La Ilíada (Canto IV, verso 440)  

En ocasions anteriors hem tingut l'oportunitat de reflexionar i esmentar la importància del concepte d'angoixa en la filosofia existencial de Martin Heidegger, referint-nos particularment al rol que ocupa en l'analítica existària de l'únic ésser que es pregunta pel seu ésser. En poques paraules, es podria dir que l'angoixa que ens plantejava Heidegger és pròpiament “una por sense objecte” determinada ja que és la sensació de completa indeterminació que propicia la vida inautètica de la massa, que és aquesta voràgine quotidiana que ens bombardeja mediàticament amb una sola finalitat: propiciar l'abandonament voluntari del pensar reflexiu. 

Llegeix més …

S’acosten les Festes Majors i amb elles, les orquestres que ens animen les ballades i els cafès concert.

En i amb les xarrades, jornades, taules, reunions, trobades...respecte del canvi climàtic i els seus efectes en qualsevol producte, activitat...en diferents dimensions de l’espai i el temps, tinc la mateixa sensació que amb les orquestres de les festes.

Llegeix més …

Vull agrair els Xicots de Vilafranca el record que han tingut sempre pels fundadors, i com no pels respectius representants que han anat passant al llarg d'aquests 40 anys d'història de la colla.  

Durant aquest llarg camí com a colla castellera han donat un bon exemple al territori. Han estat constants, perseverants i disciplinats. Han tingut com bandera l'ètica i l'estètica i per aquest motiu ens han fet sentir orgullosos de portar en el nostre cor la camisa rosada dels Xicots de Vilafranca.

Llegeix més …

"Culpar altres de les nostres dissorts és una mostra d'ignorància;
culpar-nos a nosaltres mateixos constitueix el principi del saber;
abstenir-se d'atribuir culpa als altres oa nosaltres mateixos,
és mostra de perfecta saviesa"

Epictet 

Avui volem acostar-los una reflexió al voltant dels temps propis del veritable coneixement. En múltiples oportunitats hem dit que es pot parlar de coneixement cabal quan sorgeix la comprensió, que és aquesta epifania representada en la impossibilitat d'oblidar quelcom perquè va ser ben après (i conseqüentment, ben ensenyat). En un text titulat "Aurora", específicament en el seu Prefaci, Nietzsche ens indica una pauta exemplar en assenyalar la necessitat d'aprendre lentament dient-nos: "Aquest Pròleg arriba tard, encara que no massa tard; tant se val, al cap ia la fi, cinc o sis anys?Un llibre i un problema com aquests no tenen pressa, a més, tant el meu llibre com jo som amics de la lentitud. llegir amb lentitud que acaba escrivint també amb lentitud, no escriure més que allò que pugui desesperar els qui s'afanyen, és una cosa a la qual no només m'he acostumat, sinó que m'agrada, per un plaer potser no exempt de malícia. és un art respectable, que exigeix ​​als qui l'admiren que es mantinguin al marge, que es prenguin temps, que es tornin silenciosos i pausats, un art d'orfebreria, una perícia pròpia d'un orfebre de la paraula, un art que exigeix ​​una feina subtil i delicat, en què no s'aconsegueix nad si no s'actua amb lentitud."

Llegeix més …