El maneig del sòl en les condicions mediterrànies guanya molta importància per dues raons. La primera, perquè afecta l’acumulació i la disponibilitat de l’aigua, que és el principal factor limitant de la producció. En pràcticament tots els escenaris, un increment del contingut d’aigua disponible suposa una millora del funcionament del sistema sòl-cultiu-atmosfera i dels sistemes agrícoles. La segona, perquè possibilita l’augment del contingut de matèria orgànica en el sòl. La matèria orgànica és la propietat més important del sòl, ja que n’afecta totes les característiques, les físiques, les químiques i les biològiques. A més, la matèria orgànica del sòl conté més del 50% del carboni orgànic del sòl i, fent-ne una bona gestió, el sòl pot segrestar aquest carboni i contribuir a mitigar l’escalfament global (https://elcargol.com/opinio/6765-el-paisatge-de-vinya-permet-fer-bon-vi-i-cava-i-a-la-vegada-es-un-important-embornal-de-carboni).