S’acosten les Festes Majors i amb elles, les orquestres que ens animen les ballades i els cafès concert.
En i amb les xarrades, jornades, taules, reunions, trobades...respecte del canvi climàtic i els seus efectes en qualsevol producte, activitat...en diferents dimensions de l’espai i el temps, tinc la mateixa sensació que amb les orquestres de les festes.
Tant se val que repeteixin any rere any, ho fan be i la musica, tot i que ens la sabem, o potser per això, ens resulta interessant i agradable, ja que ens hi identifiquem nosaltres i el nostre entorn proper. D’igual manera, el que expliquen els ponents, es interessant, dona coneixement, posa en valor lo que fem de positiu i ens remou una mica en el que no acabem de fer.
Ens plantegen amb la lletra de les cançons i les explicacions de les ponències, uns temes propers, però que tot i identificar-nos-hi, sabem que no som nosaltres i el ritme de la musica, es suficient per moure’ns, però no de manera prou compassada amb els altres, ni prou rapida, pel que la lletra ens diu, ens demana.
Ja ho sabem tot del canvi climàtic, els seus orígens, les seves projeccions en l’espai i temps. Coneixem sobradament en quin espai afectarà més i per tant el sector que ho patirà.
Tenim suficient informació de que en som responsables directes de la seva gènesi, com a societat, i que aquest problema es perllongarà fins més enllà del nostre segle.
Es clar que la tecnologia, si aquesta esta per perpetuar el model socioeconòmic actual, no ens traurà del problema, sinó que no ens hi deixarà sortir.
No hi ha solució, hi ha solucions, les nostres, les de cadascú, en la seva parcel·la de vida, les quals associades vers objectius generals, podran fer que com societat primer ens adaptem i segon, en paral·lel el mitiguem, el frenem.
Cal variar el programa de la festa, afegint a les orquestres, tallers de manualitats, d’habilitats, mercats d’estris procedents de reduir, reutilitzar i reciclar...,i tot, en un context de sobrietat i sentit comú.
Sinó, en poc temps ens cansarem de la musica i aleshores malauradament, ja no podrem fer res, ni lamentar-nos, perquè en serem responsables.
