Les famílies monoparentals formen part del paisatge real del país: llars sostingudes per una sola persona adulta que assumeix alhora els ingressos, la criança, les cures i tota la logística quotidiana. Aquesta realitat es estructural -a Vilafranca hi ha 2.280 famílies monoparentals-. I requereix una resposta pública coherent amb el principi d’igualtat i amb una mirada de drets.
A Catalunya aquestes llars estan majoritàriament encapçalades per dones, fet que fa de la monoparentalitat un indicador clar de la feminització de la pobresa i de la desigualtat persistent en el repartiment social de les cures. Quan la criança i les cures no es poden compartir, el temps esdevé escàs i limita l’accés a una feina estable, a la formació, a la salut i a la vida comunitària.
Aquesta desigualtat impacta directament en els infants: condiciona les oportunitats educatives, l’accés al lleure, la salut i l’estabilitat residencial. Per això, parlar de polítiques per a famílies monoparentals és parlar de pobresa infantil, igualtat d’oportunitats i drets socials, no d’un col·lectiu “especial” sinó d’una realitat que les institucions han de protegir activament.
Els ajuntaments hi tenen un paper clau: són la primera porta d’entrada als drets i als serveis i, per tant, han d’actuar amb decisió en tarifació social, ajuts municipals, suport a la criança, habitatge i fiscalitat. Però la resposta no pot ser només local: Generalitat i estat han d’alinear la normativa i el finançament perquè el suport sigui real, estable i universal.
Els Comuns hi estem treballant des de tots els espais on som presents: al Congreso amb les polítiques del ministre de Drets Socials Pablo Bustinduy, a la Generalitat donant suport als Pressupostos, i a nivell local, amb acords entre l’equip de govern i Vilafranca en Comú
I ho fem plantejant polítiques públiques que abordin la fiscalitat i l’equitat, els drets educatius i de trajecte vital, les cures i la garantia de rendes.
El suport a les famílies monoparentals és, ha de ser, una política de país i des de Vilafranca en Comú així ho entenem.
