Marc Gandarillas i Cotero 

Als excompanys i exalumnes de l’IES Anna Gironella de Mundet de Barcelona, i a tots els docents que fan mans i mànigues per ajudar el seu alumnat en aquests temps tan difícils 

Pels volts del 2009 vaig formar part d’allò que podríem anomenar la darrera “generació CAP”, a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Per als més novells, el CAP era el Certificat d’Aptitud Pedagògica, el qual, d’aleshores ençà, va ser substituït pel màster d’educació. Mentre cursava el pràcticum, als instituts Fort Pius (Barcelona) i Baldiri Guilera (el Prat de Llobregat), una idea recurrent en què hom ens formava era, precisament, que sempre havíem de disposar d’un pla B, “no fos cas que ens hagués de fallar la tecnologia”.

Esperada i bona noticia, que L’Ateneu passi a ser “entitat municipal”. L’acord Ateneu/Ajuntament, es per 51 anys i primer tram d’ajuda, 550.000 euros de la Diputació, per remodelar el pavelló olímpic.

Des d’aquestes quatre ratlles, ser que ara no toca, m’agradaria fer extensiva a l’equip de govern i al seu alcalde, Sr. Ribas, l’oportunitat i la necessitat, que l’entitat, El Centre de Sant Sadurní, també pugui arribar a una solució, i que aquesta ben aviat sigui una realitat.

La nostra comarca està vivint uns mesos tristos. Com a president comarcal, vull fer unes reflexions en aquests moments de pandèmia, per a la salut de les persones i també per a la salut del nostre territori i el nostre paisatge.

Fa tan sol un mes, al Penedès tots parlàvem de l’excés de vi als cellers. Per diversos motius, un dels quals i el més evident, l’aturada de l’economia i del consum de vi de qualitat per la covid19. Tot es va aturar: la restauració, el turisme, l’exportació, etc. Ens podríem quedar amb una mirada curta, però la realitat és que el problema ja venia d’abans: l’increment d’hectàrees a la DO Cava, la producció sempre alta de qualificació de vins i l’estancament de les vendes ens han portat a aquest escenari.

No era la meva intenció, exercir de la “critica”, que ara els hi faré govern municipal (ERC-PDECAT). Però, senyors meus, Sant Sadurní d’Anoia, la nostra vila esta feta un “nyap”. Aquesta deixadesa absoluta existent, poca conservació i poc manteniment dels serveis, manca de papereres, passos de vianant sense pintar, quelcom de senyalització obsoleta, en quasi tots els equips de govern des de 1979, ha estat present. Però en vostès, indret, carrer, camí, plaça, que passeges o camines, hi trobes aquest problema, que vist paisatgísticament o urbanísticament, es talment negatiu.

Voler o sentir a parlar del “futur” de Sant Sadurní d’Anoia, ens porta directament al mon del cava. El producte, el cava, els seus cavistes, les empreses i els treballadors del cava (un percentatge alt de la població sadurninenca). També indirectament a altres industries (Manteniment, Electricitat, Mecànica), que depenen del sector.