Fa uns dies Marc Castellnou, Cap dels GRAF, va dir en TV3 que un incendi de sisena generació era possible però no probable (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/marc-castellnou-cap-dels-graf-dels-bombers/video/6162504/).
També, al llarg de les Jornades Balanç i futur de la conservació i la gestió dels sistemes naturals, dels dies 1 i 2 de juny de 2022 al Parc Natural de la Serra de Collserola (https://bit.ly/DocumentacioJRCollserola22; https://parcnaturalcollserola.cat/jornades-de-recerca-2022/; https://bit.ly/Sessio1_JRCollserola22; https://bit.ly/Sessio2_JRCollserola22).
Un punt comú, tractat en les dues tribunes publiques, es el de generar un paisatge en mosaic, incidint des de el 33% de superfície agrícola del país en el 66% de superfície forestal de Catalunya, el cremable, i ambdós superfícies, sinèrgicament, promoure un territori resilient al foc.
Sona be, pel que respecte al foc i per a molts problemes associats al territori (despoblament, erosió, desequilibris socials...) i de fet, ja si ha treballat i treballa (https://www.youtube.com/watch?v=t0J3YVuaUAo; https://fire-res.eu/) en aquests temes.
Tanmateix, tot i tenir objectius clars, basats en el coneixement científic i tècnic disponible, generat des de feina pròpia i aliena, això si, centrada en el mon mediterrani, queda molt per fer. Hi han molts interessos lícits, que no sempre lògics, implicats en el paisatge, en la seva forma, funcionalitat, potencials canvis...
A vegades em recorda l’historia dels ratolins i el gat, en la que els ratolins sabien quin era el problema i com resoldre’l, però aleshores apareixia la pregunta “qui li posa el cascavell al gat”, en el cas del paisatge funcional en mosaic, qui fa que, on, com i perquè.
A tall d’exemple, recordo, que de la mateixa manera, que no es pot dir que un bosc esta brut o net, simplement esta gestionat o no, el mateix passa amb l’agricultura, no hi ha conreus nets o bruts, hi ha diferents sistemes de gestió, alguns dels quals, els orgànics, es potenciaran amb el Green Deal (https://www.triptolemos.org/wp-content/uploads/2022/04/INFORME-TRIPTOLEMOS-IMPACTO-GREEN-DEAL.pdf; https://www.sostenible.cat/entrevista/yvonne-colomer-i-robert-save-la-ue-es-un-actor-global-en-materia-de-seguretat-alimentaria), que proposa un mínim d’un 25% de superfície agrícola gestionat mitjançant agronomia orgànica (sigui amb el nom que sigui), lo qual entre altres coses, vol dir mantenir marges, deixar cobertes verdes tot l’any, assumir uns riscos per patologies ara no considerats...,i tot en un sector agrícola, en el que un 65% es de conreus en seca estricte. Es dir, un paisatge agrícola, que dificulta, alenteix,...però no impedeix el pas del foc.
Potser ha arribat el moment, de deixar de parlar de territori i parlar seriosament de país, del lloc on desenvolupem la nostra activitat socioeconòmica, on produïm aliments, on generem cultura, on captem i guardem l’aigua, on fixem carboni..., potenciant i generant un debat obert, plural, transversal igualitàriament ponderat, allunyat de la política i proper a la gestió política, que permeti un pacte per generar un país de tothom resilient a la realitat climàtica i l’emergència social, que l’acompanya i engrandeix.
Vaig tenir una professora, que deia, que en la seva joventut, els professors explicaven que un plàtan d’ombra era per fer ombra, mentre que ara te que incrementar biodiversitat, fixar carboni, captar contaminació, no emprar molta aigua..., essent masses coses per un arbre.
Possiblement el mateix ens esta passant en Catalunya, demanem massa i masses coses al territori mediterrani pobre i sec que tenim, i que es moltes vegades gestionat, com sinó fos nostre, es dir de tothom i per tothom d’ara i el futur.
Fer país, es generar confort per les persones i un punt clau, es l’entorn i en aquest, un d’important es el natural.
