“La belleza es el esplendor de la verdad”

 Platón, Fedro, 250d.

Hoy quiero invitarlos a reflexionar en torno a un asunto estético fundamental. Desde los albores del pensamiento occidental, la belleza ha sido un tema central de la especulación filosófica. No se ha abordado como una simple cualidad superficial o un capricho sensorial, sino como un concepto fundamental vinculado a la verdad, la moralidad y la estructura misma de la realidad. El camino de la estética, disciplina que estudia la esencia y la percepción de la belleza y el arte, es un viaje a través de la historia del pensamiento humano, revelando cómo cada época ha buscado comprender lo que nos conmueve y eleva.

Vilafranca és molt més que el lloc on vivim: és el nostre projecte compartit i la manera com entenem el país. Ens sentim part de Catalunya cuidant la ciutat, estimant‑la i fent‑la avançar. Creiem que construir un país just, lliure i digne comença per aconseguir que Vilafranca funcioni millor cada dia, amb il·lusió i responsabilitat col·lectiva.

Segons les projeccions demogràfiques recents, Vilafranca del Penedès creixerà un 11,5 % en els propers deu anys. És una dada rellevant, que situa la vila entre els municipis amb un creixement alt a Catalunya. Però aquest creixement no vindrà sol: anirà acompanyat, com arreu del país, d’un envelliment progressiu de la població i d’un creixement natural negatiu, compensat sobretot per la migració.

“Quien tiene un porqué para vivir puede soportar casi cualquier cómo”

Friedrich Nietzsche, El crepúsculo de los ídolos (Nietzsche, 1889/2007, p. 32).

La emergencia de la vida insulsa demanda un análisis riguroso, puesto que trasciende la simple disposición psicológica para erigirse como una configuración antropológica y social que atenta contra las condiciones mismas de la posibilidad del sentido. Entiendo por vida insulsa aquella existencia confinada a la repetición mecánica de conductas funcionales, en la que se confunde la supervivencia con la plenitud y, consecuentemente, se abdica de la proyección de afectos y proyectos que podrían conferir densidad temporal a la biografía. Ahora bien, esta abdicación no es neutra, ya que reestructura la distribución del tiempo y la atención, reduciendo a los sujetos a unidades productivas y consumidores de estímulos efímeros, despojándolos de los nexos que constituyen a la persona como locus de intencionalidad y proyección.

Els ciutadans i ciutadanes de l’Alt Penedès, del Garraf, de la Vegueria i de Catalunya comentem sovint les necessàries millores per a la salut, l’educació, o les polítiques socials públiques. Per això  és una oportunitat extraordinària l’acord de finançament que s’ha assolit. Amb els calers, els catalans no hi juguem. Són la base per defensar i millorar els serveis públics davant dels qui arreu pretenen desacreditar-los per imposar la llei de la selva, en la que, no ens enganyem, els que hi guanyaran més seran pocs, i els que més hi perdran seran els més dèbils.