La participació ciutadana ha estat i és un aspecte clau del Programa de Vilafranca en Comú. Aquesta participació no s’ha de limitar a votar cada quatre anys, sinó que la ciutadania ha de poder participar en el debat i la presa de decisions sobre la vila dia a dia.

Donar l’oportunitat de participar en la millora de la vila i del barri, i de decidir com es vol viure l’espai públic, empodera la ciutadania i al mateix temps crea vincles amb la vila, fa que la sentim més propera i més nostra. Fa que ens l’estimem i la cuidem.

En l'imaginari col·lectiu i en certs discursos patronals, sovint s'ha instal·lat el mantra de l'absentisme com el gran problema de la productivitat. Però les dades del darrer Balanç de Salut Laboral 2025 de CCOO ens mostren una realitat molt més silenciosa i preocupant que està profundament arrelada als centres de treball del nostre país i també de l'AIt Penedès: el presentisme. Treballar estant malalt no és una mostra de compromís; és el símptoma inequívoc d'un mercat laboral que encara continua massa condicionat per la precarietat.

Cert és que comparar sempre és dolent, si més no per una de les parts, que tot és relatiu, ja que depèn amb el que es compara, que no hi ha blancs o negres, sinó una immensa paleta de colors..., però com deia Antonio Machado en els seus Proverbios y cantares, “la veritat és el que és, i continua sent veritat encara que es pensi a l’inrevés”.

“Si esta tendencia continúa, las naciones de todo el mundo producirán generaciones de máquinas útiles, pero ciudadanos deficientes”.

Martha C. Nussbaum

El panorama de la educación posmoderna se presenta como un escenario de profunda calamidad epistemológica. Si, arranqué fuerte, porque no se trata de una crisis de recursos, sino de una crisis de sentido, donde la formación ha desertado su función esencialmente humanista para convertirse en una simple transferencia mediocre de habilidades instrumentales o, peor aún, en una arquitectura curricular de modelos teóricos mal digeridos. El resultado es una escolarización inconsciente, marcada por la fragmentación del saber que impide al estudiante discernir las relaciones sistémicas entre los fenómenos. Esta matriz intelectual, heredera del mecanicismo que disoció la realidad en compartimentos estancos, es la que ha llevado a la pedagogía a esquivar la formación eficiente y consciente en aras de la superficialidad. Pues bien, frente a este reduccionismo intelectual y sus consecuencias pedagógicas, la obra de Edgar Morín se alza como la interpelación filosófica más vigorosa, que hoy intentaremos desmontar.

Ens trobem davant d’una situació que ens preocupa profundament: la petició de la Generalitat perquè el Consorci Sanitari de l’Alt Penedès-Garraf elabori un nou pla d’ajust. 

Fa massa temps que al Penedès tenim la sensació que en matèria sanitària sempre anem a remolc. Fa anys que el territori veu com determinats serveis es tensionen, com augmenten les llistes d’espera, com costa retenir professionals i com massa ciutadans tenen la sensació que per rebre determinades atencions han de marxar fora de la comarca. Mentrestant continuem creixent en població, en envelliment i en necessitats sanitàries.