El 8 de juny en la seu de la ICEA es va desenvolupar la jornada tècnica “Perspectives econòmiques del sector vitivinícola català. Propostes de futur”.

No va ser una reunió multitudinària, i per això no es pot valorar la difusió en el sector i la societat del que es va parlar.

Caldrà fer valoracions, ja que aquests actes han de ser eina per, mai no aparador de.

Cada vegada que un mitjà de comunicació publica una notícia relacionada amb ajuts socials, vulnerabilitat, habitatge o convivència, és fàcil veure com, als comentaris de les xarxes socials, apareixen missatges que insinuen que les ajudes “sempre són per als marroquins” o per a persones d’un determinat origen.

Aquest discurs, repetit una vegada i una altra, no només és fals: també és profundament injust. Els ajuts públics no es concedeixen per ètnia, religió o procedència, sinó en funció de criteris socials, econòmics i administratius. Dir el contrari, sense dades ni arguments, només contribueix a alimentar prejudicis i a assenyalar col·lectius sencers com si fossin responsables dels problemes socials que patim.

Segons Xavier Cunyat Rios, “en la teoria del Pensament Complex, Edgar Morin diu que la realitat es comprèn i s’explica simultàniament des de totes les perspectives possibles; i si ho enfoquem a una estratègia aquesta s’ha d’estudiar de forma complexa i global, ja que dividint-la en petites parts per facilitar el seu estudi, es limita el camp d’acció del coneixement. Tant la realitat com el pensament i el coneixement són complexos i a causa d’això, cal fer servir la complexitat per entendre el món. Així doncs, l’estudi d’un fenomen es pot fer des de la dependència de dues perspectives: holística (es refereix a un estudi des del tot o tot múltiple) i reduccionista (a un estudi des de les parts).”

Segona part.

La meva opinió en "El Cargol" del dia 28 de maig (https://elcargol.com/index.php/opinio/es-una-simple-opinio-per-promoure-debat-si-es-considera-oportu-i-dinteres), començava “Són moments interessants pel sector vitivinícola, en ell, el dels espumosos, que per mitjans del segle actual en el cas de Catalunya, possiblement seran els que es derivaran d’una transformació radical, impulsada principalment per l’emergència climàtica, la necessitat de descarbonització total i un mercat global incert”.

HAMLET. (a Polonio) Por el cuerpo de Cristo, ¡mucho mejor! Pues si los tratáis como merecen, ¿quién se librará de un azote?... Tratad a los hombres según el código del honor y la dignidad vuestra... De este modo, a menor merecimiento suyo, mayor será el vuestro.

(Act. II - Esc. II)                                                                                   W. S.

M’agrada tant la paraula recordar. És una paraula que brolla sense parar fils d’agulla d’aigua freda. Sí: cal recordar. Però recordar abans, cap al demà. Perquè l’únic que podem fer per saber com afrontar el desconegut territori del demà, és saber recordar, no oblidar l’abans per no caure en el parany de donar les coses per suposades. Aquest és l’error que cometen alguns humans, senzillament perquè es consideren més valuosos que tu, i sigui com sigui, han d’evitar l’horror de sentir-se inferiors, fugir de l’exposició incòmoda de passar vergonya per la por de perdre prestigi i, així, satisfer la seva personalitat amb opinions depurades, absolutes, sempre amb alguna cosa a dir, per fer-te presoner i vulnerable dels seus instruments.