Ahir es van lliurar les Creus de Sant Jordi que la Generalitat atorga a persones i entitats que han fet quelcom ressenyable, interessant, positiu i beneficiós pel país, des del compromís de cadascú.
Per tant, vagi per endavant la meva felicitació personal, i també com a membre de la societat, que han contribuït a fer una mica millor.
Em va agradar la territorialització dels reconeixements, en bona part allunyats de la gran àrea metropolitana de Catalunya. Em va fer recordar el lema de Terol en versió catalana, “hi ha país més enllà de les capitals, les comarques existeixen”, al que afegiria, “per sort”.
Però bé, centrant-me en el món de la vitivinicultura, on tinc la sort de moure’m, ahir es van destacar i reconèixer dues persones, que han fet i fan molt pel món del vi i el cava, i qui va fer-ho és la Generalitat, el govern de tothom. El d’ahir, no va ser un dels molts reconeixements sectorials, importants, sens dubte, que es fan dia sí, dia també en el sector.
Per tant, el reconeixement mostra coherència amb l’actuació d’unes persones dins d’un sector cabdal pel territori, per la riquesa del país, i pel benestar social.
Tanmateix, sobta, per incoherent, que aquest mateix govern faci campanyes públiques, reiterades espectaculars (recordem el brindis amb cervesa de TV3 la passada nit de Cap d’Any) en contra, sense restriccions, respecte del consum dels productes vínics.
Si, ja sé, que tots tenim moltes cares, que a més en som molts i distints en el país, però de govern tan sol n'hi ha un, i penso, que aquest no pot jugar amb la indefinició, ja que fa mal, i volent o no promou dubtes, no respecte dels premiats, sinó respecte del govern i del que diu.
Enhorabona a totes i tots els premiats, i als del sector vitivinícola, a més, gràcies pel que han fet, però també, pel que impulsen que fem i facin respecte d'aquest territori i del sector en general.
