Aquest dijous ha tingut lloc el debat sobre infraestructures del Pla Territorial del Penedès. He pogut participar-hi i explicar el meu punt de vista sobre quines han de ser les estratègies territorials sobre el futur de les infraestructures del a la Vegueria del Penedès.

S’acomiada de l’ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, la funcionaria, la tècnica de cultura, la secretaria d’alcaldia, Teresa Raventós. Amiga de tota la vida, excel·lent persona, treballadora infatigable, ha estat la Teresa, durant 28 anys a la Casa Gran. A una Casa Gran, que no s’ha li ha fet “gran”, doncs ella, com ella mateix reconeix i diu, ha fet amistat i vincles a tots i a totes que ha conegut, tractat (alcaldes, regidors, regidores, tècnics ...). Ho diu tot en aquesta frase: “L’ajuntament de Sant Sadurní ha estat la meva segona casa”.

Om pot pensar, que aquest titular no es prou important, per fer d’ell una noticia. I ho es i molt, sinó que es pregunti al veïnat. La vila de Sant Sadurní esta “necessitadíssima” de papereres i bancs.

Al Penedès, l’atur elevat, la crisi del raïm, la migració d’empreses, amb la crisi ambiental de fondo, requereixen d’una resposta coordinada, adient i immediata que, com s’està comprovant, ningú sap per on sortir-se’n. No es tracta, com molts reclamen, cercar solucions a la babalà, que d’entrada sabem que no són encertades, perquè ja s’han provat i s’ha comprovat que el remei ha estat pitjor que la malaltia. És el cas dels qui demanen que es construeixi el “Logis’ per pal·liar l’atur i, segons les dades de la universitat Rovira i Virgili, un dels principals generadors d’atur al Baix Penedès ha estat, precisament, el sector logístic.

Es necessita una Catalunya “transformadora”. Transformació en tot al que fa referencia a l’economia, industria, cultura, justícia, drets. Fa falta, doncs, “un canvi”. Un canvi de govern i de sigles al capdavant del país. Un canvi d’esquerres, però molt ben estudiat i editat. Un canvi real per a la gent del carrer. Un canvi que tregui Catalunya de la bombolla a on estem. Una Catalunya d’esquerres per a totes i tots. Una Catalunya per a una societat sense marginacions.