Massa vegades es titlla de pessimista a qui mostra i explica la realitat.

Alguns ho fan tantes vegades, que promouen dubtes del perquè de la seva actuació, i també perquè no un somriure, per apaivagar els efectes de la seva actuació.

Hi ha sequera, com es va comentar fa uns dies en l’opinió del Cargol (https://elcargol.com/index.php/opinio/sensacions-realitats-previsions).

“Cuando se suprime la autoridad del padre, 

la vida se convierte en un laberinto sin salida para el hijo”

Erich Fromm, El miedo a la libertad

Bien sabemos que vivimos en un mundo que a menudo parece empeñado en deconstruir cada pilar de su propia estructura, y entre ellos, la figura del padre ha emergido como uno de los blancos más recurrentes en las últimas décadas. A las puertas de la celebración del día del padre en Argentina, este 15 de junio, se impone una profunda reflexión sobre cómo el rol paterno, y por extensión la masculinidad misma, ha sido sistemáticamente bastardeado por ciertas corrientes ideológicas que, bajo el paraguas del progresismo posmo progre, han sembrado la duda y el desprecio sobre lo que alguna vez fue un pilar fundamental de la familia y la sociedad. No se trata aquí de añorar un patriarcado opresor, sino de discernir la diferencia entre la crítica necesaria y la anulación ideológica.

Hi ha llocs que et marquen. Que et fan de casa, de guia i d’horitzó. El Penedès, per a mi, és tot això. És vinyes a l’hivern i a l’estiu, és festa major, és places amb gent que es coneix pel nom, és feina, és família, és arrels. I també és esperança. Perquè crec que des d’aquí, des d’aquest territori tan viu i tan ple de caràcter, podem començar a construir un país.

Estem en el mes de juny, encara en plena primavera i moltes persones tenen la sensació, possiblement per comparació amb anys anteriors, que és un període temporal plujós i no massa càlid a causa dels dies de precipitació, fet que corrobora que les sensacions, tenen un component subjectiu (l’efecte mare: avui està tapat, per tant, fa fred, fill posat el jersei... i estan a 20 °C?¡), molt modulades per la fisiologia, l’entorn i l’aprenentatge de cadascú.

Freixenet justifica la decisió de presentar un Expedient de Regulació d’Ocupació [ERO] que afecta més de 150 treballadors arran dels efectes de la sequera i l'escassetat de raïm i vi com a causes objectives que l'han provocat. També acusa el Consell Regulador del Cava de no haver pres prou mesures per flexibilitzar les normes pel que fa a l'origen del raïm i el vi. Freixenet qüestiona la política del Consell del control sobre la producció, origen i qualitats del producte cava.