Aquest 2025 farà 160 anys que es posà en marxa el tren entre Barcelona i Tarragona passant per l’estació de Vilafranca del Penedès. La construcció d’aquesta via fèrria i, uns anys després, de la que passava per Vilanova i la Geltrú va contribuir decisivament al desenvolupament econòmic, social i cultural del Penedès.
"¡Parecería que consideráis como una gran dicha el que se os permita gozar de vuestra propiedad, de vuestras familias y de vuestras vidas; y todo este estrago, estas desgracias, esta ruina, os vienen, no de los enemigos, sino ciertamente del enemigo, de aquel a quien vosotros mismos hacéis tan poderoso, por quien vais a la guerra, por quien vais a la muerte."
A l’andana de l’estació de tren de Cunit, s’hi van viure situacions surrealistes, persones que es sentien desemparades, desemparades d’un govern, el de la Generalitat, que els va deixar abandonats, sense cap tipus de suport. En resum, gent que es va buscar la vida perquè el govern no hi era, un cop més.
Després d’anys d’invisibilització i de ser relegades a un segon pla, les dones lideren la renovació agrícola del nostre país. Emergeixen com una força impulsora de canvi i nou talent dins el sector, especialment en el món de la viticultura, on la seva presència és cada cop més notòria. A tall d’exemple, a l’Alt Penedès, les dones ja gestionen el 24% de les explotacions, la taxa més alta de la província de Barcelona.
Aquest canvi de tendència ha de servir, d’una banda, per donar un impuls a la pagesia, un sector que pateix la manca de relleu generacional i les conseqüències de les adversitats climàtiques. Es fa imprescindible la implementació del reg de suport als conreus llenyosos per garantir-ne la supervivència. D’altra banda, aquesta revolució femenina ha de servir d’exemple per a tota la societat. Davant les dificultats, les dones també demostrem fermament la capacitat de liderar i
d’empoderar-nos per posar-nos al capdavant de projectes. I això ens ho hem de creure i aplicar-ho a tots els àmbits.
“Lo que el hombre necesita no es de grandes verdades, sino de pequeñas certezas que le permitan vivir”
Ernesto Sábato- "La resistencia"
Hoy quisiera invitarlos a leer un ensayo entrañable y necesario para nuestro tiempo, marcado por la tecnología, el individualismo y la alienación voluntaria, una época en la que el nihilismo se ha convertido en una amenaza latente para la humanidad. Se trata de la obra "La resistencia" (2000) de Ernesto Sábato, y emerge como un llamado urgente a la reflexión y la acción, un halo de esperanza para un gran escritor que jamás perdió la fe en el hombre que no teme pensar.