El sector vitivinícola, bé el món en general, està troba altre cop, un més de la seva historia, en moments complexes i complicats pel mateix sistema socioeconòmic, les realitats ambientals i la emergència social que se’n deriva.
Com aniran les collites; quin valor social tenen la viticultura i el vi en l’alimentació; milloraran els preus en camp i bodega, en base a que i a qui; com i on, cal repensar ja el model agroalimentari d’acord amb el món i les seves circumstàncies; regar és la solució, perquè, amb quina aigua, on i com; perquè no es pondera, si no se substitueix, la imatge glamurosa i elitista del vi tranquil i escumós, per una imatge ambiental certa i correcte, com correspon a un aliment; en el nostre entorn s’incrementaran les superfícies vitícoles o no, i on i per què; com promoure relleu generacional; com generar representativitat real, activa i efectiva del sector agroalimentari en la política del país, fent-ho d’una manera holística i no subsectorial i territorial a petita escala...?
Moltes, segur que masses, ja que cansa escoltar sempre la mateixa lletania, he dit i dic, que no hi ha una solució, n'hi ha moltes, diferents i específiques per cada problema i situació.
Per tant, considerar i si s’escau valorar l’esforç de la Plataforma Tecnológica del Vino, en preparar i oferir la Agenda Estratégica de Innovación 2025 – 2027, penso que és com a mínim interessant (https://www.ptvino.com/wp-content/uploads/2025/05/AGENDA-ESTRATEGICA-DE-INNOVACION-2025-2027.pdf).
M’agrada emprar guies, referents, ja que cercant una similitud en la vida en la mar, un far és quelcom important per orientar-se, però molt perillós si es tracta de seguir, pel fet que inexorablement t’estavelles en les roques (https://www.totsantcugat.cat/opinio/referent-o-seguiment-63_103651102.html).
Som singulars, però no únics, per tant, suggereixo convençudament que emprem referents, ja que de ben segur guanyarem experiència, temps i companyia.
