El cartell adjunt mostra una jornada respecte del tren, de la mobilitat, del transport de béns i persones a l’eix transversal, feta al Vendrell el passat 26 de setembre.
Pel lloc on es va fer, semblava que el Penedès, poseu-li els límits que considereu oportú, seria el centre de la informació primer i debat després. Aquesta sensació també, me l’han transmès diferents persones que van assistir-hi, amb molt interès focalitzat vers aquestes terres.
Doncs no, va ser un no se sap ben bé que. Es va tornar a parlar d’un estudi del traçat aprovat fa quinze anys, esmentant-se la contractació d’un estudia al respecte.
Es va puntualitzar que el transport havia d'estar integrat en el de l’àrea metropolitana, que s’entén és la Barcelona/Tarragona.
També, amb seny, es va comentar la necessitat d’unificar l’ample de via amb l’europeu, i que, les mercaderies han d'anar per vies diferents de les persones.
Es va parlar parcialment, de Lleida a Martorell, de l’eix transversal, i no es van oblidar dues coses molt importants, la gran variant del corredor mediterrani, així com del Pla Territorial de la Vegueria Penedès, amb la planificació de les zones agràries, ara posades en relleu amb la pròxima constitució el dia 30 d’octubre de la Comunitat de Regants del Penedès.
Altre cop, han xutat endavant (1), i sincerament és molt terrible, ja que, la ciutadania té dret a mobilitat, a la que amb la generada d’acord amb les seves necessitats actuals i futures, fruit d’un debat ampli i profund respecte del futur, de la majoria, basat en el coneixement, el sentit comú i la sobrietat.
No s'entén que l’administració, inverteixi, en temes que parlen de futur basant-se en el passat (quinze anys són molt temps), no considerant tot el present.
Es fa difícil d'explicar a la ciutadania que paga els seus impostos (a la que no ho fa ni aigua!), que després d'acomplir en el pagament dels generals a tot un reguitzell d'administracions, ara es trobi, que els seus recursos aniran per dissenyar un futur que per un determinat model socioeconòmic, que degrada el territori i qui hi viu, això sí amb un grau diferent d’afectació espacial i temporal, però a la fi a tothom.
O està mal explicat, o mal gestionat, o, un cop més, és un simple res de res, respecte a la ciutadania.
Fa venir a la memòria la frase "tot pel poble, sense considerar-lo", fenomen gens nou, ve d'antic, però ara i aquí, és rar, oi?
Gràcies a moltes i molts per la seva opinió al respecte, i molt especialment a Josep Arasa, Josep Maria Martí i Pau Batlle per la seva proximitat humana, tant pel tema, com pel tracte cap a mi.
