“Com pot ser que Trump hagi acabat sent president dels Estats Units?”, em pregunta alguna gent...

El món és complex. No hi ha miracles. Tampoc en la política, per molt que algú els prometi. I aquí és on els discursos de l’odi, de l’egoisme, dels enemics externs i del replegament nacional troben espai arreu prometent falses esperances de mà dura. I quan aix  es compra col·lectivament i s’hi dona suport electoral, ens allunyem del seny per acostar-nos a l’actitud de guerra, aquí i allà. I mentrestant, es normalitza la violència enfront del diàleg i l’acord entre diversos, que és la única via de pau.

En català el cap de la Policia és el membre de més graduació d'un cos policial, que exerceix el seu comandament sobre la totalitat del cos.

Vaig conèixer en Sebastià en el casament d’uns amis comuns, vam poder compartir la cerimònia i la celebració següent que va acabar l’endemà. De fet, nosaltres, juntament amb les seves parelles, érem els únics “civils”, fent referència a les persones que no pertanyen a les forces i cossos de seguretat.

Unicef afirmava l’any 2018, “...les violacions generalitzades dels drets dels infants en els conflictes armats continuen succeint, any rere any, seguint una tendència alarmant

El futur de milions de nens i nenes que viuen en països afectats per conflictes armats està en perill, ja que les parts bel·ligerants segueixen cometent greus violacions contra ells i els dirigents mundials no exigeixen responsabilitats als culpables, diu UNICEF”.

Les Nacions Unides van definir sis violacions greus contra els nens i les nenes en temps de guerra: l'assassinat i la mutilació de nenes i nens, el reclutament o la utilització de nenes i nens com a soldats, la violència sexual, el segrest, els atacs contra escoles i hospitals i la denegació d'accés humanitari per als infants.

«La tarea de la filosofía no es otra que mostrar los límites y las posibilidades de la razón humana; y hacerlo exige, justamente, no confundir la crítica con la mera destrucción de la confianza en la razón»

 Jürgen Habermas, Teoría de la acción comunicativa, 1981.

Jürgen Habermas ha muerto. Con su fallecimiento se cierra la trayectoria de un pensador que, lejos de sucumbir a las modas del escepticismo radical, se mantuvo como el último gran guardián del proyecto ilustrado. En un siglo marcado por la fragmentación del sentido, Habermas investigó con rigor cómo la comunicación no es un mero intercambio de subjetividades, sino el ancla misma de la legitimidad democrática. Su desaparición biográfica no debe interpretarse como el acta de defunción de su pensamiento; por el contrario, nos obliga a evaluar si Occidente aún posee la voluntad de sostener una esfera pública basada en la exigencia de verdad.