Han començat els incendis agroforestals, en les planes agrícoles i en alguna vinya amb molta vegetació entre els ceps del país, en una temporada seca, en moments de molt elevades temperatures, que fins i tot han coincidit amb la primera gran onada de calor.

Aquests a causa de les condicions tèrmiques i de sequera, es produeixen en períodes abans impensables (https://www.observatoriforestal.cat/incendis-forestals/), desfent la dita popular, i les potencials actuacions associades, de “els focs s’apaguen a l’hivern”, convertint-se aquesta afirmació en un mite a causa del canvi, de la realitat climàtica i de les noves condicions dels nostres boscos (https://www.youtube.com/watch?v=t0J3YVuaUAo&t=2s;https://www.medecc.org/wp-ontent/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_4_Ecosystems.pdf; https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf).

Darrerament observem amb incredibilitat, com veïns i veïnes, alguns massa joves, perden la vida en les nostres platges.

I és que cada estiu comencem amb notícies que no entenem, donat que les nostres, no són platges que en principi hagin de ser molt perilloses, però que massa vegades es converteixen en trampes mortals per alguns banyistes. Alguns creuen que les dades no corresponen amb l’afluència tan nombrosa de persones a les platges i que aquestes signifiquen un tant per cent molt baix, però la realitat és que la mort a l’aigua deixa encara massa famílies en la més profunda incredulitat i el que és pitjor, en un sense sentit que resulta molt difícil de pair.

“De la crisis actual surgirá una Iglesia que habrá perdido mucho. Se hará pequeña, tendrá que empezar todo de nuevo desde el principio”

Joseph Ratzinger, Fe y futuro (1970), p. 75.

La formulación del Papa Benedicto XVI acerca de una Iglesia que se hace pequeña no es un gesto nostálgico por un pasado heroico ni por una fórmula periodística destinada a excitar titulares llamativos. Es, antes bien, una hipótesis eclesiológica que pretende describir una transformación ontológica del cristianismo en la modernidad. Cuando Ratzinger afirma que la Iglesia “tendrá que empezar todo de nuevo desde el principio” (Ratzinger, 1970, p. 75), no propone un retorno anacrónico a estructuras ya desaparecidas, sino una relectura de la condición cristiana que prioriza la autenticidad del testimonio sobre la reproducción sociológica del “pertenecer”. La metáfora del “doce” funciona aquí como símbolo: la medida no es estrictamente numérica, sino existencial y apunta a la restauración de una comunidad fundada en convicción y presencia sacramental, no en la hegemonía cultural.

Aquest passat divendres es va celebrar un acte al Parlament de Catalunya per recordar el quinzè aniversari de l’aprovació de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Una fita històrica i que cal celebrar i recordar.

Vagi per endavant el reconeixement  de l’encert d’aquesta llei, i que els municipis que s’agrupen al voltant de la capital del País tinguin eines per gestionar els seus reptes, i que es van dotar d’una governança que els permet compartir estratègies compartides.

A voltes i, sobretot, entre professionals sentim a parlar del model Plus Delta, aquest concepte es refereix a una eina d'avaluació senzilla i eficaç que s'utilitza en reunions, projectes o sessions de tancament per recollir comentaris i impulsar la millora contínua. 

Consisteix a dividir una pissarra o document en dues columnes clares, en una apareix el “plus”, que fa referència al que ha anat bé.

Recull els aspectes positius, èxits o accions que han aportat valor.