Durant tot el mes de novembre un bon grapat de persones de les 4 comarques penedesenques hem participat activament en el debat que el Departament de Territori va obrir sobre com ha de ser el Pla Territorial del Penedès. Ha sigut un debat franc i de bona fe, complementat amb altres de més oberts com el televisiu de l’ entitat Pro Vegueria Penedès, en el que s’han posat sobre la taula diferents propostes de com ha de ser aquest tros de Catalunya i  com s’ha de relacionar per carreteres i ferrocarril amb la resta del país.

Estem en uns moments en que ens qüestionem si serem capaços de sortir-nos-en de la crisi sanitària i al mateix moment sistèmica, que ha aflorat la COVIT19.

Amb aquesta fixació lògica, perdem amplitud de mires i oblidem altres problemes, que hi eren, hi son i hi seran, d’una manera constant i transversal, com es el canvi climàtic, la realitat climàtica, el qual qüestionarà moltes de les opcions per anar endavant, possiblement amb un model de societat diferent, però més resilient.

Marc Gandarillas i Cotero 

Quan era docent de llengua catalana per al curs d’accés al Grau Superior a l’IES Anna Gironella de Mundet (Barcelona), una vegada em va venir al cap una idea que, d’antuvi, podia semblar una mica esbojarrada: per a la propera classe, enllestiria un petit corpus de refranys i frases fetes que em servirien de fil conductor per ensenyar els continguts d’aquell dia. Vaig pensar que seria una activitat irrellevant, anecdòtica, d’aquelles que tots els docents hem fet servir alguna vegada per omplir un buit empipador en el temps d’instrucció. No obstant això, em movia un desig de provar alguna cosa nova que, potser miraculosament, pogués ajudar els meus alumnes a consolidar el tema del dia, el qual, si no recordo malament, eren els temuts pronoms febles en i hi (alguns manuals acostumen a referir-s’hi com a pronoms febles “adverbials”). Aquests pronoms, que no existeixen en el castellà modern (i sí, en canvi, en castellà antic: ende i y; o en francès, en i y; o en italià, ne i ci), són un maldecap per a molts estudiants (i, en general, parlants) de català.

L’estació de Renfe de Sant Sadurní d’Anoia, és un “perill constant”. Ja ho era quan el bus urbà donava la volta al mig de la carretera; i ho es ara en obres l’estació de Renfe de Sant Sadurní, quan hi ha “l’embús” de -bus urbà, -bus Renfe (línia- Sant Sadurní-Martorell), -cotxes/camions que venen de l’autopista, -cotxes que entren a Freixenet i –vianants de a peu.

El 19 de novembre del 2020 es va produir el debat sobre les infraestructures al Penedès dins del marc dels treballs del Pla Territorial del Penedès.

Els temes que es. varen tractar van ser molt interessants i toquen el moll de l'os del que pot decantar el model territorial penedesenc cap a convertir-se en una sucursal perifèrica de la metròpoli de Barcelona o constituir-nos en un territori que treballa la seva pròpia personalitat, lluita i construeix la seva singular riquesa cultural, social i econòmica, dins de l'àmbit metropolità de Barcelona i que doni resposta a les dinàmiques de la societat del coneixement de la Megaregió europea Barcelona-Lió, on estem situats: