Josep Maria de Sagarra escrivia: "Vinyes verdes del meu cor, dins del cep s'adorm la tarda, raïm negre, pàmpol d'or". Poques paraules descriuen millor el que representa la vinya, el paisatge que dibuixa, l'activitat econòmica que genera i un dels productes que millor projecten Catalunya al món.

Però avui aquesta admiració conviu amb la preocupació. La verema ja ha començat. La més primerenca de la història. Enrere han quedat aquelles veremes que començaven per Sant Fèlix. El canvi climàtic no és l'únic repte. Els excedents, la caiguda del consum i la incertesa exigeixen respostes immediates i imaginació.

Avui, després d’un temps d’investigació, puc respondre a la pregunta formulada per una amable lectora que em demanava informació al voltant de l’autofàgia. I és clar, això ha suposat un repte per a mi, entenent que surt de la meva zona de confort i coneixement.

He llegit alguns estudis i articles publicats a la xarxa per investigadors i professionals seriosos que comparteixen els seus coneixements i que ens permeten endinsar-nos en un immens espai de saber.

Hem escoltat durant molt de temps, sense canviar el rictus ni alterar-nos visiblement, a persones, institucions, partits... que negaven i neguen la realitat climàtica, conseqüència de la globalització planetària.

Penso que ja és suficient, i per tant cal dir prou, i fer-ho des de l’ampli i contrastat coneixement científic (https://www.youtube.com/watch?v=3Su47X-BIhM

Ens vam conèixer quant Tu tenies cinc anys, i encara no t’anomenaven com ara (Secció de l’Institut de Vilanova, Centro Nacional de Formación Profesional). La primera impressió va ser que jo no vindria mai a compartir res amb Tu, (barracons, el xalet, el colomar, el galliner, els tallers inundables i sense cap mena de material didàctic, etc.) i mira, hem estat més de trenta-sis anys junts .

Quants vídeos, “reels”, comunicats de premsa, mocions i titulars (especialment de partits polítics que han governat durant anys i que ho fan oblidar veloçment) veieu a les xarxes exigint cada setmana alguna cosa?  Entenc que ho facin per intentar inundar-nos de negativisme com a via per obrir-se camí. He de dir, per , que a mi se’m fa feixuc i repetitiu. L’ “exigència” sense més, resulta estèril i no contribueix a la política útil i sensata.