Mentre el professorat secunda una vaga que reclama millores per a tot el sistema educatiu —infraestructura, ràtios, inversió pública—, els metges exigeixen un conveni exclusiu per al seu col·lectiu. Aquest contrapunt no és casual: il·lustra la dicotomia entre la lluita de classe i la lluita sectorial.

“En verdad os digo que cuanto hicisteis a uno de estos hermanos míos más pequeños, a mí me lo hicisteis”. — Mateo 25, 40 (Biblia de Jerusalén).

El asesinato del padre Pierre Al-Rah, párroco maronita de la aldea de Klayaa, es un acontecimiento que desborda la crónica bélica o periodística para situarse en el centro de una interrogación ontológica sobre el valor de la vida y la persistencia del mal en la historia de la humanidad. Lo mataron el día 9 de marzo de 2026 bajo el fuego de la artillería israelí mientras socorría a un feligrés herido, siendo éste un acto que no representa el simple daño colateral en el tablero de las tensiones geopolíticas entre Estados e insurgencias. Por el contrario, este crimen violento y quirúrgico sobre quien portaba como únicas armas la oración y el cuidado pone de manifiesto una crisis de la alteridad que la teología y la filosofía cristiana han advertido siempre con rigor: la destrucción del cuerpo que auxilia al caído es el intento de aniquilar la última barrera ética que queda en el campo de batalla, que no es otra que la responsabilidad por el hermano.

A Catalunya, la responsable del compliment d’actuacions relacionades amb la justícia regulant les accions socials adreçades als joves entre els 14 i els 18 anys, és la Direcció General d'Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil.

Les seves funcions són l'assessorament a les instàncies judicials, la gestió dels processos de mediació, la reparació extrajudicial i l'execució de les mesures dictades pels òrgans judicials.

Aquestes darreres setmanes ha aparegut a diferents mitjans un estudi realment preocupant per als productors de poma catalans, sobretot pel titular de la notícia: “El 80% de les pomes d’Espanya té restes de diversos pesticides alhora”. Llegit així, es pot tenir la sensació que el consum de poma, o fruita en general, pot ser perillós, i res més lluny de la realitat; per això, cal revisar la notícia i explicar quin és l’origen del titular.

Sabem, i fins i tot compartim, que moltes persones pateixen algun tipus de fòbia, és a dir, hi ha quelcom, un objecte, una situació o un animal que els pot produir una por prou forta per intentar evitar-la.

Avui us vull parlar de les fòbies a alguns animals, en diem zoofòbia.