Els fills que decideixen fugir de casa i tallar el contacte amb els seus pares generalment en un últim recurs per protegir el seu benestar emocional o físic. 

No sol ser una decisió impulsiva, sinó el resultat d'un desgast acumulat durant anys.

La vaga de metges convocada per exigir un conveni únic mereix el nostre suport, però també una mirada més amplia. Si la lluita es presenta com a reivindicació d'un sol col·lectiu, s'individualitza i s'afebleix, perquè una sanitat pública no la sostenen només els metges: la mantenen dempeus infermeres, Tècnics, Auxiliars, zeladors, administratius i tot el personal que hi treballa, des de quiròfan fins a la cuina i la neteja. La unitat no ha de ser un eslògan buit sinó una pràctica: unitat, una gran unitat, si volem èxit, un gran èxit. La victòria d'aquesta vaga passa per sumar tots aquests cors, no per separar-los.

Quan els fills decideixen fugir de casa o tallar el contacte amb els seus pares generalment ho fan com a l'últim recurs per protegir el seu benestar emocional o físic. 

Els educadors i educadores socials sabem que aquesta, no acostuma a ser una decisió impulsiva, sinó el resultat d'un desgast acumulat durant anys.

El dia 9 de setembre a la nit vaig escoltar una entrevista que li van fer al Dr. Antonio Turiel investigador del CSIC, especialista en el canvi climàtic i temes relacionats, i molt bon comunicador, per la senzillesa amb que mostra els temes i la contundència científica amb la qual els tracta.

Aquests darrers dies la resposta oficial de l'ONU davant la realitat climàtica actual ha fet un gir històric, reconeixent obertament el fracàs global per a limitar l’escalfament de la Terra a 1,5 °C i ha començat a dissenyar de manera inèdita un "Pla B" focalitzat a gestionar un món que superarà de manera inevitable aquest llindar de seguretat en els pròxims anys.