Recentment l'Associació Europea per a la Innovació en matèria de Productivitat i Sostenibilitat Agrícoles, que és un instrument estratègic clau destinat a fomentar la innovació ascendent col·laborativa, ha avaluat si aquesta en el marc de la política agrícola comuna (PAC) ha contribuït eficaçment a la innovació en el sector agrícola de la UE (https://www.eca.europa.eu/es/publications/SR-2026-09).

Fa uns dies que el Govern va aprovar el Pressupost per aquest 2026. Aquesta és una fita important que permet iniciar el camí parlamentari cap a l’aprovació dels comptes, els més ambiciosos de la història de Catalunya.

Per què necessita pressupost Catalunya?, doncs per aconseguir transformar els serveis públics adequats a la població dels 8 milions de catalans i catalanes que som, i centrar-los en les necessitats reals que importen, com son habitatge, transport, seguretat i serveis socials.

Les famílies monoparentals formen part del paisatge real del país: llars sostingudes per una sola persona adulta que assumeix alhora els ingressos, la criança, les cures i tota la logística quotidiana. Aquesta realitat es estructural -a Vilafranca hi ha 2.280 famílies monoparentals-. I requereix una resposta pública coherent amb el principi d’igualtat i amb una mirada de drets.

Aquest 8 de març coincideix amb la declaració del 2026 com a Any Internacional de la Dona Pagesa per l’ONU. És una oportunitat per situar al centre un debat imprescindible: quin model agrari estem construint i si les polítiques que el defineixen tenen en compte la realitat de les pageses.

Les polítiques agràries no són neutres. Els criteris dels ajuts, l’accés a la terra, el disseny de la Política Agrària Comuna o les bases de cotització a la Seguretat Social determinen qui pot consolidar un projecte al camp i qui queda en situació de vulnerabilitat.

Manifestació del 8 de març del 2025 (plaça de la Vila)

El 8 de març no és una data de celebració còmoda. Enguany arriba en un moment d’ofensiva clara de les forces capitalistes i reaccionàries, que colpegen amb especial duresa les dones de la classe treballadora. Per a la joventut, el futur que dibuixa aquest sistema està ple de certeses aterridores: precarietat estructural, impossibilitat d'accedir a un habitatge, salaris que no permeten construir cap projecte de vida autònom i un empobriment generalitzat. La violència masclista es reconfigura i persisteix, mentre s’alimenten nous pànics morals: racisme, transfòbia, homofòbia. Ens volen fragmentades i exhaustes.