Hem escoltat durant molt de temps, sense canviar el rictus ni alterar-nos visiblement, a persones, institucions, partits... que negaven i neguen la realitat climàtica, conseqüència de la globalització planetària.
Penso que ja és suficient, i per tant cal dir prou, i fer-ho des de l’ampli i contrastat coneixement científic (https://www.youtube.com/watch?v=3Su47X-BIhM
; https://www.youtube.com/watch?v=rDOWzZFBDRk&t=42s) del fet que es té, del que se sap de l’aplicació i el funcionalisme real de la tecnologia (https://www.cugat.cat/noticies/es-imprescindible-fer-servir-la-intelligencia/), des del pensament lliure, fruit de l’aprenentatge i el debat, del compromís vers els altres i un mateix, des del sentit comú (https://www.eltriangle.eu/2026/03/24/aguait-o-cerca-acecho-o-rececho-del-futur/) propi de l’espècie social que som, i la sobrietat (https://www.elcugatenc.cat/opinio/92098/sobrietat) pel reconeixement de som una part petita de la vida en la Terra, així, nosaltres, l'espècie humana representa només el 0,01% de tota la vida en el nostre planeta en termes de biomassa (el pes total de carboni de tots els éssers vius). Tot i el nostre gran impacte global, els humans som una fracció minúscula del planeta si ens comparem amb altres regnes de la natura (https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.1711842115).
Cal, però, que s’assumeixi que la procrastinació (https://www.cugat.cat/noticies/procrastinacio/), que ens ha portat al col·lapse (https://cupsantcugat.cat/2026/01/27/col%C2%B7lapse-es-lopinio-de-robert-save/), només cal recordar els efectes del Glòria i la Filomena, la Dana del País Valencià i la Manxa, els reiterats grans incendis agroforestals dels darrers anys arreu de la península, la sequera, en els seus vessants poblacionals de boca i ambientals, com l’edàfica o l’atmosfèrica, la gran aturada energètica, la pèrdua de productivitat del sector agroforestal, l’increment en la morbiditat i la mortaldat especialment en espais urbans..., són mostres del mal funcionament dels individus en la societat.
De tots, uns per acció i altres per omissió, uns per incapacitat, altres per deixadesa, i també, és trist, però cal reconèixer-ho, un significat nombre per amoralitat.
És el moment del compromís, de dir prou a romanços, mentides, ulls clucs o mirades al buit.
El feixisme i l’estupidesa, si es poden distingir, ens estan fent molt mal a escala individual i social, comprometent la vida feliç i justa d’avui i el futur.
És el moment de l’acció pacífica, però contundent i continuada, per parar primer i revertir després tot aquest desordre, i per això calen paraules, però sobretot fets.
Així, fora bo seguir i aplicar la fórmula de Miguel d'Unamuno "el feixisme es cura llegint i el racisme es cura viatjant", emprant fins i tot actuacions vitalistes, com les que ens mostrava la José Antonio Labordeta (https://www.youtube.com/watch?v=qNAPPEy-apQ).
Tot, per dir prou, clar i fort, i així, deixar de no fer res!
