Ens vam conèixer quant Tu tenies cinc anys, i encara no t’anomenaven com ara (Secció de l’Institut de Vilanova, Centro Nacional de Formación Profesional). La primera impressió va ser que jo no vindria mai a compartir res amb Tu, (barracons, el xalet, el colomar, el galliner, els tallers inundables i sense cap mena de material didàctic, etc.) i mira, hem estat més de trenta-sis anys junts .
Tu en vas fer sentir la VOCACIÓ de “maestro”, “mestre de taller”, “profe” i al final companys de mil batalles.
Els primers dies d’octubre del 81 varen ser de bojos, perquè el Vendrix va venir a buscar-me a casa (jo treballava de forner) que feia falta un mestre de taller elèctric, el Guanxo en va dir -ves al Serveis Territorials a presentar la documentació, i l’endemà ja estava al davant de dos grups de 45 alumnes, es a dir, a la nit fent pa i de dia de “maestro”, això va durar fins a finals d’aquell d’any.
Es pot dir que hem crescut junts, intentant dignificar la Formació Professional a tot el Penedès.
Hem tingut que barallar-nos (en el bon sentit) i arremangar-nos, per aconseguir el que ets avui dia.
Al començament, curs 82/83, érem una petita família, uns 33, entre professors i mestres de taller, en les tres especialitats, Administrativa, Mecànica i Electricitat. Mai es va poder començar Delineació per manca d’alumnes.
Les teves instal·lacions eren molt precàries, i va arribar el moment de posar fil a l’agulla per canviar els barracons per un edifici nou, en aquell moment encara vàrem unir-nos més al davant de l’equip directiu.
Es va lluitar per aconseguir que les obres fossin compatibles amb el dia a dia dels cursos, es va fer una primera ocupació parcial, i al final et vàrem posar nom i el M.H. President Jordi Pujol va inaugurar les teves flamants dependències, això si amb una petita/gran deficiència, l’espai de tallers era insuficient.
En aquest punt, comença una altre lluita, aconseguir un espai digne per encabir el “Taller Elèctric”. En primera instància ens varen presentar una magnifica maqueta de com seria el nou taller elèctric, però anaven passant els anys i res de res. Els nostres alumnes d’electricitat, varen prendre la iniciativa i es plantaren davant de l’alcalde de la Vila i fins i tot portaren les taules del taller al vestíbul de l’insti per fer classe, degut a unes inundacions que varen patir en les dependències que ocupaven, amb tot el risc que comporta la combinació de l’aigua i l’electricitat.
Finalment , i a indicacions de les nostres necessitats, va arribar una nova proposta per l’espai del taller, però, ens el van retallar uns 160 m2, perquè es va dir “qui ho pagarà això”.
Amb el nou taller, encara per vestir-lo del mobiliari apropiat, es va aprofitar l’espai diàfan, en alguna ocasió per muntar una festa-ballada, amb el “hombre orquesta”, entre els professors i professores, i alguna parella es va consolidar en ell.
També una altre lluita inicial, va ser dotar de material per realitzar les pràctiques amb els alumnes, en primera instància va arribar dotació del Ministerio, (moltes bobinadores, bombetes de 125 V, eines, testers), i poca cosa més.
L’inspector de torn de l’època, ens deia que amb un contactor en teníem prou, que muntéssim la pràctica amb el cablejat a l’aire i anéssim compartint el contactor, a l’hora de provar el funcionament, del tot molt pedagògic.
Vist el panorama, ens vàrem espavilar de recopilar material que no utilitzessin algunes empreses de la comarca, d’altres instituts, de subministradors de material, i sobre tot d’aconseguir pressupost del propi Institut per comprar material fungible, en les interminables juntes econòmiques.
Una altre font d’ingressos va ser participar en concursos tecnològics, com els premis de la Vila del Vendrell, Jovenes Investigadores, concursos d’empreses, com Legrand, Omron i Siemens, en tots ells quedant en primera posició.
També una altre font de reciclatge, tant del professorat com de dotació per el centre, ha estat participar en Cursos Transnacionals, impartint cursos per empreses, Segura Viudas, Castellblanch, Freixenet, Elèctrica Güell, etc.
En totes aquestes lluites, mai he estat sol, i cal agrair en cada moment el colze a colze que he tingut.
En els inicis del departament elèctric, el Pep Vidal, Guillermo Márquez, Jordi Girona, posteriorment Antonio Diaz, Pere Motos i molts més que varen passar per ser un centre a mitat de camí de Barcelona i Tarragona, Vilanova i El Vendrell. En posteriors consolidacions de la plantilla, el Cèsar Rodríguez, Pere Pujol, Damián Méndez, Joan Carles Gual, Angel Garcia, Isabel Fletes.
Al capdavant del centre amb el Joan Albet, Josep Vidal, Victor Prat, Francisco Obispo, Guillermo Márquez, Carme Quintana, Antonio Diaz, ens varen arribar a dir l’equip comunista.
Cal una especial menció a tot l’alumnat que he pogut transmetre els meus coneixements i experiències professionals, han estat la font inspiradora de totes aquestes lluites, i avui dia regularment un cop l’any fem una trobada amb antics alumnes, ara ja com amics.
Un èxit de la comunitat educativa de FP o Cicles Formatius, que ha perdurat més de 25 anys, eren els berenars a l’hora del pati dels dimecres a la tarda, fins hi tot un cop jubilat hi participàvem conjuntament amb les noves incorporacions de professorat que ens van substituir, però algú molt poc empàtic, ha cregut que no complia les normes i els ha prohibit. Quina decepció!!
Agrair al personal no docent, a secretaria amb la Myriam, la Rosa i la Pilà, a consergeria amb el Galofré, el Reina, Julià, Quim, i tot l’equip de neteja, per mantenir el centre en plena forma.
Voldria expressar un recordatori als companys que ens han deixat durant aquets anys, Alfons Chulvi, Emili Ortega, Pau Angulo, Javier Urruela, Nonita Pedragosa, Joan Vidal, Pere Pujol, D.E.P..
Sense quasi donar-nos compte, ja has arribat a la cinquantena, moment per fer una mirada enrere i valorar totes les experiències positives, oblidar les negatives i que hi ha molt de recorregut per viure. Pensa que sempre et portaré al meu cor.
