Des de ben jove vaig decidir fer-me voluntària forestal i, més endavant, formar part de l'ADF del meu municipi. No ho explico per penjar-me cap medalla ni perquè sembli una d'aquelles històries de "la mili". Ho explico perquè aquelles experiències em van marcar profundament i avui em fan difícil entendre la situació en què es troben els nostres boscos.
Recordo perfectament quan vivia a Font-rubí. Molts migdies sortia a fer vigilància amb l'Eduard Bages, l'agutzil del poble. Recorríem les pistes forestals amb un Land Rover 110 de l'Ajuntament, sota una calor asfixiant. Ell portava una emissora connectada amb l'Ajuntament i jo una altra connectada amb Torreferrussa. Encara recordo el meu indicatiu: Charlie 121. En començar el servei comunicava l'inici de la vigilància i, unes hores més tard, el final.
Potser la memòria em traeix en algun detall, però no en l'essencial. Ja aleshores dèiem que els boscos estaven bruts i que calia gestionar-los millor. Han passat dècades i em pregunto: per què estem pitjor? Sincerament, tinc la sensació que, en molts indrets, la situació encara s'ha agreujat.
També guardo un record de quan era petita. No gaire lluny de casa hi treballava una família: una parella gran i el seu fill. Amb un parell de matxos netejaven el bosc, tallaven els pins i deixaven els troncs apilats al costat del camí. Quan n'hi havia prou quantitat, un camió amb grua els recollia. Aquella feina mantenia el sotabosc net i el bosc viu. Amb els anys, però, imagino que aquella activitat va deixar de ser rendible i aquella família va desaparèixer del paisatge, com tantes altres que vivien del bosc.
No puc entendre aquesta deixadesa. Cada estiu lamentem grans incendis forestals, però sembla que continuem invertint molts més esforços a apagar-los que no pas a evitar-los. La prevenció, la gestió forestal i el manteniment dels boscos no haurien de convertir-se en una prioritat només quan arriba la tragèdia.
Aquestes paraules no són cap crítica als qui cada dia hi deixen la pell. Al contrari, són un sincer reconeixement a tots els voluntaris, les ADF, els Bombers, els Agents Rurals i la resta de professionals que treballen per protegir el nostre patrimoni natural.
La meva reflexió va dirigida a una realitat que fa massa anys que arrosseguem. Si sabem quin és el problema, per què continuem arribant sempre tard? Per què seguim actuant quan el foc ja crema, en lloc d'evitar que trobi un bosc abandonat i carregat de combustible?
Només és la reflexió d'algú que estima el bosc, que l'ha recorregut durant molts anys i que continua creient que prevenir sempre serà molt més intel·ligent —i molt menys costós— que lamentar.
