El dia 4 de març al vespre l’associació Arrels del Penedès va organitzar i celebrar un sopar i tertúlia, en el restaurant Arrels de Santa Margarida i els Monjos, amb Quim Mallofré. representant de Revolta Pagesa (https://www.gremipagesia.cat/) en la Vegueria Penedès, en el qual van participar-hi una setantena de persones. La trobada pretenia esbrinar les raons que fan que aparegui Revolta Pagesa l’any 2024, què fa i què vol fer per la pagesia (https://opcions.org/entendre-la-revolta-pagesa/).
Quim Mallofré va estar molt comunicatiu i clar en la seva exposició de temes ben diversos al llarg de quasi tres hores de reunió, explicant que Revolta Pagesa és una organització assembleària, que proposa ser absolutament transversal en els àmbits agrícola, ramader i forestal directament vinculats al camp, sense atendre, si més no en aquests moments, al sector pesquer i al de les indústries de transformació.
Va repetir moltes vegades, l’interès de Revolta Pagesa per treballar conjuntament amb altres organitzacions pageses, i així desenvolupar i fer funcionals propostes i accions conjuntes, que li adonin valor i reconeixement sociopolític a la feina d’aquest sector, tant per la producció d’aliments, en la vessant econòmica i de salut, com per la seva incidència social, cultural i ambiental.
El debat-tertúlia va anar des de generalitats del sector agroalimentari català, fins a particularitats del sector vitivinícola del Penedès.
Així es va parlar del sector del cava, i de com aquest està perdent territorialitat, tant pel que fa a la seva extensió geogràfica, com per la seva dependència estratègica situada molt més enllà de Catalunya; també es va incidir en la relació entre la primera i darrera baula de la cadena agroalimentari i com aquesta incideix en els preus d’origen i consum. Passant-se molt per sobre, potser massa, per totes les baules intermèdies de la cadena, que ben segur aporten valor, i també amb tota seguretat condicionats de preus molt importants per la pagesia i els consumidors.
Es va plantejar el futur del sector vitícola del Penedès, assumint-se que sí o sí, caldrà aigua per continuar essent productius i competitius, en base a un acurat i assenyat disseny del futur, per així reduir incertesa ii incrementar la funcionalitat de les accions en la transició vers aquesta nova realitat.
El debat respecte de la sobrietat i l’eficiència en l’ús dels recursos, tots, va emprar una bona estona i moltes opinions, possiblement perquè és un tema clau en la resiliència del sector, i també perquè és un punt de pressió en l’estat sociopolític mundial actual (https://www.elcugatenc.cat/opinio/92098/sobrietat; https://www.elcugatenc.cat/opinio/92602/la-disponibilitat-la-sobrietat-i-leficiencia).
Tota la cadena de l’administració va rebre a tort i a ple, per actuar d’una manera defensiva, molt poc i fins i tot gens proactiva, respecte dels reptes actuals i potencialment futurs del sector, parapetant-se en un això és a causa de Catalunya, o España, o la UE, o..., incrementant i magnificant una burocràcia, que a la fi en molts casos i ocasions, tan sols serveix per autojustificar la seva presència, reduint molt el compromís individual i social de la seva funció (https://cupsantcugat.cat/2022/08/25/algunes-coses-concretes-i-sobretot-compromis-es-lopinio-de-robert-save/).
El sopar, els vins, la companyia i la voluntat de saber per fer, varen ser molt destacables, demostrant-se un cop més, que la discussió d’idees, sense més ni més, possiblement es la via de millora i d’acció més funcional.
