Espanya s'enfronta a una crisi d'excedents vitícoles estructurals, que superen l’espai i el temps, amb una producció que supera la demanda interna i d'exportació, especialment en vins negres.
Així, les altes taxes d'emmagatzematge i la caiguda del consum han fet tenir presents mesures agronòmiques com la collita en verd, o dràstiques com l'arrencada de vinyes i la destil·lació de crisi per gestionar el desequilibri comercial.
Aquests excedents vitícoles es poden atribuir a la sobreproducció (Espanya, sent un dels productors mundials més grans, manté un volum alt de vi, amb regions com La Rioja, Extremadura i zones amb DO com Roda, que acumulen excedents significatius); la caiguda del consum (a Espanya ha baixat un 8,9% el 2022, i la demanda interna va patir una caiguda del 18% el 2020); problemes amb els vins negres (havent un desajust particular amb el vi negre, el consum del qual baixa mentre augmenta la pressió per la manca de sortida comercial); la situació en les denominacions d’origen (en les que fins i tot zones d'alta qualitat enfronten saturació, com el cas de l'Albariño amb collites històriques, obligant a gestionar excedents); la valoració sanitària dels productes vínics (segons l’OMS en l’any 2024 descriu al vi com un tòxic i una droga, https://www.who.int/es/news-room/fact-sheets/detail/alcohol); problemes comercials (associats a los moviments incerts del mercat i la política internacional).
Aquests excedents, en part, es poden tractar de gestionar mitjançant la destil·lació de crisi (transformant el vi excedentari en alcohol d'ús industrial, fet que contribueix a buidar dipòsits); la collita en verd (que consisteix a destruir els raïms abans de la maduració per reduir la producció, podent també emprar-se per rebaixar grau alcohòlic en el producte de collita); l’arrencada de vinyes (per tractar d’adequar la superfície productiva a la realitat del mercat).
El sector vitivinícola espanyol, amb més de 913.000 hectàrees de vinya, ha vist una reducció de superfície del 4,14% entre el 2012 i el 2024, destacant la retallada a Andalusia (-35,9%) i Múrcia (-24,7%). Tot i això, la reestructuració continua sent insuficient per absorbir l'excedent estructural (https://www.mapa.gob.es/dam/mapa/contenido/agricultura/temas/regulacion-de-los-mercados/organizaciones-comunes-de-mercado-y-regimenes-de-ayuda/ocm-sector-vitivinicola/potencial-productivo/informes-regimen-autorizaciones-y-potencial-viticola/informe-avance-potencial-2025.pdf; https://federacionenologia.com/eno140/; https://www.plataformatierra.es/actualidad/vinedo-espanol-retroceso-claves-perdida-potencial-viticola).
Passant el mateix a Catalunya,(https://www.3cat.cat/3catinfo/excedent-de-vi-negre-sobren-2-8-milions-de-litres-que-es-transformen-en-alcohol-industrial/noticia/3400454/; https://cupatges.elnacional.cat/saber-ne/8946-superficie-de-vinya-a-catalunya-des-del-1980-fins-el-2024).
Font Sergi Cortes. Cupatges. CAT
Recentment, el contrastat periodista en temes del sector vitivinícola, Ramon Francas, ha publicat un article en La Vanguardia respecte del cava (https://www.lavanguardia.com/dinero/20260322/11495297/cava-busca-nuevo-rumbo-diluirse.html), que modestament, considero que és una bona mirada, i una interessant valoració, d'un problema d'avui, que serà crisi demà, si se continua pensant, sentint i vivint com abans-d'ahir, tractant de mantenir uns valors, i en alguns casos prepotències, que ja no són ni seran.
No és res nou, per mi és la mateixa visió, la mateixa imatge que em transmet Europa, un ens que va ser important a costa d'altres, en uns moments i situacions històriques, les quals han anat canviant amb el temps i les circumstàncies, però que en sentir-se falsa i equivocadament superior als altres, que a més són iguals mal que li pesi, li ha impedit evolucionar, i ara és un no res en mans de tercers...
Penso que fer economia, no és mirar tan sols els preus, els diners, és promoure que les societats administrin recursos escassos per produir béns i serveis, distribuint-los i consumint-los per satisfer necessitats humanes, i ara i aquí, es pot tenir la sensació “del campi qui pugui”, el qual no és factible en un món global, en el que el mercat també ho és.
Per tant, en aquests circumstàncies, de res serveix al sector, al territori i al país resistències i supervivències parcials, algunes pensades i d’altres atzaroses.
És el sector, millor dit és un producte el que ha d’aguantar, que a més és clau pel territori i pel país, tant pels seus valors econòmics, com culturals, ambientals, i molt especialment, per mantenir una població rural funcionalment activa, evitant el despoblament i l’abandonament dels conreus, generant-se bosquines, urbanitzacions, polígons logístics i industrials, infraestructures...
A la fi un nou paisatge en el qual s’haurà incidit per deixadesa, no per voluntat.
Ja prou de falses dicotomies, rural / urbà, pagesia /administració...és un dels sectors agroalimentaris més importants del país, i en conseqüència dels més subvencionats, per tant, la gent, tota i l’administració, hi posen amb totes les limitacions de la seva part i, per tant, ara també li toca al sector, baixar al terreny des de la igualtat i el compromís comú, per pensar i treballar..., i si no ho veuen clar, o no volen fer-ho, tan sols cal recordar el sector tèxtil català... on és, que en queda..., va ser lògic pel país aquesta pèrdua?
Actuem, només als nens quan tanquen els ulls pensen que no se’ls veu, i el perill desapareix.
