Desprès de molt de temps, sembla que arriben les bones notícies. La vacunació està guanyant la partida al virus. La societat i l’economia sembla que vagin agafant una certa normalitat.
Des del punt de vista socioeconòmic les esperances estan dipositades en el sector turístic i amb l’arribada de l’estiu s’espera que el turisme sigui un dels motors de la recuperació econòmica i d’eix vertebrador de la normalitat al país.
Des de la setmana passada es disposa d’una llei d’abast de tota España respecte del canvi climàtic, aprovada en seu parlamentaria, que conjuntament amb la catalana, ja antiga, però sempre nova degut a que va esser generada, parada, mutilada i tornada a posar en marxa, proporcionen un marc legal per tractar de mitigar i adaptar el nostre model social, que no es el mateix que la nostra societat, al mateix.
Tenir una llei, vol dir regular, posar marc funcional a alguna cosa, però, en aquest cas, quina cosa?, que s’està fent realment respecte del canvi climàtic?
El creixement del turisme a Vilafranca ha d’estar al servei del desenvolupament local de molts tipus de negocis diferents, no només dels més obvis com agències de viatges, restauració, allotjaments, empreses de transports i culturals; sinó també com a sector tractor que és ha d’ajudar a comerços en general, empreses dedicades a l’oci, al sector immobiliari, a les exportacions, a la millora de les connexions viàries i ferroviàries i, naturalment, als cellers i al seu desenvolupament enoturístic que, exceptuant alguns casos comptats, es troba a les beceroles del seu potencial.
La indústria agroalimentària (la indústria que genera aliments i begudes) es focalitza en l’elaboració, la transformació, la preparació i l’envasament de productes alimentaris per al consum humà i animal, treballant amb matèries primeres provinents del sector primari (agrícola, ramader i pesquer).
Un dels trets importants, fins i tot diferencial d’aquest sector industrial es el de mostrar un important interès en l’ innovació tecnològica per mantenir la competitivitat, la qual te que permetre reduir els costos en la fase de producció, junt amb una adaptació dels productes a la demanda dels diferents grups de població.
La Denominació d’Origen Penedès està immersa en un nou Pla Estratègic amb la vista posada al 2030. Són moltes les qüestions que s’hi plantegen. El debat és obert a tots els agents que en formen part: elaboradors, embotelladors, cooperatives, viticultors i Administració (INCAVI).
Els reptes són evidents en aquest temps amb una crisi eterna de preus del raïm i l’estancament o davallada de les vendes de vi a la restauració i botigues especialitzades. Vivim una situació complicada, raó de més per debatre el futur entre tots. Per als viticultors, la DO s’associa amb exigències qualitatives cada dia més importants i que no es tradueixen en un increment del valor i del preu del raïm emparat per la DO Penedès. El raïm de la màxima qualitat ha de situar-se per sobre de l’euro per quilo. Actualment, el raïm més seleccionat i ecològic, no de passa dels 80 cèntims, encara lluny de les cotitzacions del raïm negre a finals dels noranta.
 |
|
 |
 |
|
|
Dijous dia 18
Frederic, Marina
Divendres dia 19
Àurea, Símmac
Dissabte dia 20
Elies, Pau, Margarida
Diumenge dia 21
Llorenç, Daniel, Pràxedes
Dilluns dia 22
Maria-Magdalena, Teòfil
Dimarts dia 23
Brígida, Bernat, Maria, Gràcia
Dimecres dia 24
Víctor, Borís, Cristina
|
|
Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies. |
