La indústria agroalimentària (la indústria que genera aliments i begudes) es focalitza en l’elaboració, la transformació, la preparació i l’envasament de productes alimentaris per al consum humà i animal, treballant amb matèries primeres provinents del sector primari (agrícola, ramader i pesquer).
Un dels trets importants, fins i tot diferencial d’aquest sector industrial es el de mostrar un important interès en l’ innovació tecnològica per mantenir la competitivitat, la qual te que permetre reduir els costos en la fase de producció, junt amb una adaptació dels productes a la demanda dels diferents grups de població.
La indústria agroalimentària te que adaptant-se als canvis generats des de la societat i en conseqüència des de l’administració respecte de la producció (Green Deal, Farm to Fork) i també als hàbits de consum de la societat.
Possiblement, els reptes més rellevants actualment per l’industria agroalimentària són el canvi climàtic, la reducció en l’ús de fertilitzants, pesticides i energia, el manteniment de la biodiversitat, junt amb la diferenciació dels productes a través de la qualitat, l’elaboració i l’origen, l’aparició d’aliments funcionals, de productes ecològics, de noves tipologies de consumidors i del concepte cada cop més arrelat, estès i objectiu, de l’alimentació com a factor de salut i cultural.
La indústria agroalimentària te una estructura asimètrica amb un gran nombre de pimes i poques grans empreses, lo qual promou l’ atomització del mercat i esdevé un obstacle per a les empreses que volen modernitzar-se i adaptar-se als canvis de l’entorn. Fet que dificulta la competència amb el sector de la distribució i l’adaptació a les condicions canviants de l’entorn. A més, els costos derivats de la distribució de productes no permet disminuir preus. Tot lo qual es totalment similar amb el sector vitivinícola (https://www.prodeca.cat/ca/sectors/el-sector-del-vi-catalunya)
El sector de la vinya i el vi, esta sotmès a diferents tensions, les ambientals, les legislatives, les de mercat i també les pròpies, ja que hi ha un cert funcionament inercial, que dificulta els canvis, per poder afrontar els reptes, que son necessitats.
Les ambientals, promogudes pel canvi climàtic, que fa més importants les limitacions pròpies, associades a la mediterraneïtat del conreu, requereixen d’aprofitar el molt i bon coneixement del que es disposa, per generar i aplicar estratègies d’adaptació i mitigació al canvi climàtic, que redueixin l’ incertesa productiva, que la realitat climàtica genera i generarà.
Les tensions associades a la reduïda mida de les empreses del sector podria tractar de resoldre’s plantejant un increment de la dimensió mitjana de les mateixes, mitjançant processos de concentració horitzontal i d’integració vertical, tal i com succeeix en altres sectors de l’economia, i que pot generar oportunitats i el desenvolupament del sector. Cal però, valorar i aplicar el principi de precaució , ja que es bo per optimitzar recursos i processos, però pot presentar problemes associats al monopoli, que afectaria negativament al sector, als seus membres individuals i col·lectius.
Un altre punt de tensió, es que possiblement es un sector molt regulat, fins i tot autoregulat, segurament pensant en un determinat tipus de producte i realitat, però que ara dificulta els canvis.
Un altre es el vinculat a la demanda de productes saludables, en els que l’alcohol, pot o es exclòs. Lo qual es veu, tant en les campanyes d’organismes sanitaris de les diferents administracions, totes, com en la publicitat en que cada cop més i en diferents nínxols propis del vi/cava (restauració, gaudi, distracció, alta gastronomia...), apareix la cervesa. Fenomen, que pot valorar-se com un atac, com un error, com una anècdota...com el que es vulgui, però hi es i per tant cal afrontar-lo amb objectivitat i decisió, plantejant una amplia gamma de productes des de el raïm fins el vi/cava i perquè no, si es fa be, fins els destil·lats. El que generalment no va be, es no acceptar l’evidencia.
Altre tensió es la disparitat entre la tipologia d’oferta, molt rígida i la del consumidor molt flexible, amplia i oberta, el qual, ara es un problema
Fer que el sector del vi sigui resilient, es importantissim en el nostre país i en el context mediterrani, ja que garanteix la població i un paisatge funcionals en els secans, lo qual es garantia d’equilibri i estabilitat social.
Tanmateix, requereix d’accions decidides per aconseguir-ho i per tant cal tenir present per ara i el futur proper i llunya, la producció i l’estoc de vi/cava existents; les limitacions productives associades a la realitat climàtica (sequeres, increment en les malures, onades de calor, gelades tardanes, altes o molt altes temperatures dia /nit, noves plagues...); el sector HORECA ara quasi tancat, però segur que diferent en el futur proper, perquè serà molt difícil assolir els 80 milions de turistes del 2019; una societat en transformació pel gran desgavell de llocs de treball a causa de la COVID19, que a més tindrà un altre poder adquisitiu, possiblement a la baixa; una població on els seus elements son funcionalment diversos en aspectes culturals i per tant d’hàbits de consum; una societat que s’agafa i agafarà al concepte de salut per necessitat i com conseqüència del patiment associat a la pandèmia...
No es el mateix, ni de bon tros, que el que ha passat i passa, ha fet i fa el sector carni del nostre país, molt be m’ho ha explicat el Dr. J.M. Monfort, ex DG de l’IRTA, però si que hi ha un punt, una imatge, una idea, i aquesta es, que per seguir essent i estan, cal adaptar-se i això representa canvis, subtils i/o importants, però sempre decidits i comptant amb la ciència, la tècnica i el sentit comú.
Possiblement es el moment, ja que com els forats a l’aigua, desapareixen en un instant i no tornen a obrir-se.
