Des de la setmana passada es disposa d’una llei d’abast de tota España respecte del canvi climàtic, aprovada en seu parlamentaria, que conjuntament amb la catalana, ja antiga, però sempre nova degut a que va esser generada, parada, mutilada i tornada a posar en marxa, proporcionen un marc legal per tractar de mitigar i adaptar el nostre model social, que no es el mateix que la nostra societat, al mateix.
Tenir una llei, vol dir regular, posar marc funcional a alguna cosa, però, en aquest cas, quina cosa?, que s’està fent realment respecte del canvi climàtic?
L’any 2020, pot facilitar la resposta, així tenint en compta la informació generada per la Global Carbon Project (GCP - Carbon Budget (globalcarbonproject.org)), la COVID19 va parar l’activitat socioeconòmica a uns nivells molt importants, especialment en el nostre primer mon. Arribant-se en la primera onada, a uns nivells quasi basals de subsistència, de funcionalisme social.
Aquesta aturada va fer disminuir les emissions de gasos amb efecte hivernacle (GEI) en un 7% respecte del 2019, tot i que la concentració de CO2 en l’atmosfera ha seguit creixent, a una menor nivell, però augmentant (veure figura adjunta).
Cal considerar, que les emissions dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) més importants han promogut un increment atmosfèric del 40 % de diòxid de carboni (CO2), del 150 % de metà (CH4) i del 20 % d’òxid nitrós (N2O) des de principi de la revolució industrial; havent-hi una relació quasi directa entre les emissions humanes acumulatives de CO2 i l’augment de la temperatura global.
Per tant, poc o res s’està fent al respecte i cal tenir ben presents, dos aspectes importants, el temps, ja que com es veu el canvi climàtic corre més que les nostres accions, i la biosfera, on ens trobem i volem viure, nosaltres i els que ens succeiran.
Tenint present tot això, ara ens trobem que tenim el marc, però no la pintura, que pot entendre’s com una visió surrealista respecte del canvi climàtic, lo qual en deixà únicament l’opció, d’actuar des de l’ individualisme, cap a munt, ja que en la direcció contraria, ni s’ha fet, ni es fa, ni es farà.
El canvi climàtic, inclòs dins del enorme canvi global de la nostra societat, ha provocat una gran fallida sistèmica, de la que tant sols es pot sortir, generant-ne un de nou model social (https://www.rtve.es/alacarta/audios/vida-verda/transicio-energetica-per-persones-no-per-negocis/5900996/).
Aquesta llei, mostra una cosa molt interessant, ensenya irrefutablement, que tant sols ens resta o resignació dins d’un marc normatiu, o acció en el context del sentit comú basat en coneixements objectius. També, que ens hi juguem la societat, especialment de les /els que vindran.
