Ha passat una campanya més, en la que hi havia moltes esperances d’obtenir un bon resultat, productiu i, per tant, econòmic.
El primer s’ha complert el segon no, per molts motius, en els que els ambientals hi són, però en una escala i incidència menor (El canvi climàtic implica que les vinyes catalanes produeixin un raïm amb més sucres i un vi "més difícil de conservar").
El balanç cost/benefici està trencat, ja que per molts, intensos i reiterats esforços per reduir els costos econòmics i ambientals, el benefici va la baixa, i com tot en aquesta vida, res és conseqüència del no se o de l’atzar, i per tant es coneixen les causes i les conseqüències per ara i el futur del sector vitivinícola Link.
Tanmateix, hi ha experts que valoren el cost al cèntim de què costa produir un quilo de raïm o una ampolla de vi o escumós, fet interessant, però que em fa vindre al cap la pregunta, els costos de les altres baules de la cadena alimentària (logística, transport, emmagatzematge, publicitat, vendes...), també s’estudien?, i, quina o quines baules s’emporta/en el benefici, per què en el cas dels productes vínics, sembla clar que la primera (pagesia) i darrere (consumidors) baules no són les afavorides?
Però sortint dels balanços econòmics del sector, també hi ha relacions cost/benefici interessants i importants per les vinyes, en períodes no productius, de fet en un període fins no fa massa poc o gens considerat, ja que se’l tenia com el breu preludi fins a l’aturada hivernal.
Tanmateix, amb la realitat climàtica actual l’estat funcional de les capçades dels ceps en post collita, és per ser tingut en compte. Era un fet insignificant fins fa uns anys, però actualment a causa de l’avançament de la verema i l’endarreriment de la caiguda de les fulles, té interès fisiològic, i en concret en el balanç aigua /reserves de la planta.
Dades IRTA projecte SECAREVIN (GENCAT, 2021), respecte de la fenologia, i en el cas que ens ocupa en l’avançament de la maduració/collita
Així ara, les fulles des del moment de la verema fins a la senescència i defoliació estaran quasi dos mesos perdent aigua, és dir fent servir la que està en el sòl ara i que pot ser la reserva per la següent campanya, i a més com que són fulles velles tenen unes taxes de fotosíntesis baixes i, per tant, aporten poc a les reserves de midó en la fusta, el qual també és migrat a causa de la demanda d’energia per part de la capçada a causa de les altes temperatures dia/nit.
Dades IRTA projecte SECAREVIN (GENCAT, 2021), respecte del clima, i en el cas que ens ocupa cal valorar les variables ambientals de tardor
Per això, de poc o res serveix fertilitzar una planta que està o estarà pròximament en repòs, en parada hivernal, a més si les pluges o les temperatures no són elevades, aquest adobat estarà en el sòl com reserva fins a la següent brotada, essent aleshores un recurs interessant si plou, o perillós si s’està en un període sec, ja que afavorirà un important creixement vegetatiu, amb poca aigua disponible per mantenir-lo.
A més, cal tenir en compte altres factors en el balanç cost/benefici d’aquest període, com els propàguls de malalties fúngiques, el no control per baixes temperatures de plagues d’insectes, el moviment de la fauna gran en la seva cerca d’aliment, les potencial gelades en períodes de bonança tèrmica,..., així doncs, el període de post collita te característiques diferents a les històriques, i en conseqüència requereix idees i accions noves.
Per tant, es reprodueix l’esquema, i es perd benefici, i en bona mesura s’incrementa el cost per les aportacions de recursos o per la no funcionalitat dels mateixos, veient-se que també en aquesta petita baula de la cadena, en aquests dos mesos tardorencs res és com era i, per tant, per fer el que es vol, cal pensar en el que no es coneix, cal cercar el cigne negre (https://www.cugat.cat/noticies/el-cigne-negre/; https://www.elcugatenc.cat/opinio/102862/no-hi-ha-prou-amb-dir), que tot i no veure’s hi es.
