També amb el “PSC”. No ho diuen els socialistes, ho diu el president d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart. Completament d’acord amb l’expressió: “el diàleg és la solució”.

Diàleg és un mot, una paraula, un titular que impregna, solució als problemes, satisfacció als adversaris, tranquil·litat als ponents. I en aquest cas concret de Catalunya, és l’imprescindible, necessari, utilitari”camí” cap a una solució que hi té de ser”.

Els invisibles de la societat són aquells que tenen algun tipus de discapacitat, la gent que és depenent, els malalts… o tots aquells que necessiten cura i atenció constants. De fet, abans aquestes persones no existien, les famílies les amagaven i eren com una mena de “vergonya”.

Canviar la manera de mirar-les, tractar-les com les persones que són i dona’ls el lloc que es mereixen ha estat i és un camí llarg. És dotar a la societat de sensibilitat, d’empatia i molts altres valors que poc aporten econòmicament, però que són un clar distintiu de les societats que treballen per les persones, de les societats evolucionades, de les societats que busquen l’excel·lència.

La vila de Sant Sadurní, “necessitadíssima” de papereres i bancs per seure. Les veïnes i els veïns, ho troben a faltar i molt.

Ja constituït el nou ajuntament, la meva primera “demanda”, no critica, és la col·locació de més papereres i bancs per tot el municipi. Durant la campanya electoral, el veïnat em demanava que digues en la meva primera carta al nou equip de govern més papereres i més bancs per tots els indrets de la vila. No sols només en el casc urbà, també en les diferents zones i barris de la població.

Ha arribat l’hora dels pactes, de fer molta i bona feina. Pactes racionals, “municipalistes”, no de país, territori. Las eleccions ja ho deien, municipals. És a dir, treballar, manar i fer pel teu poble. Pobles, municipis, ciutats que requereixen de un bon grup, un bon equip de persones, disposades a dialogar, consensuar, acordar punts de vista diferents per un fi en comú.

3 d’abril 1979, “elecció” primers ajuntaments democràtics. Els municipis elegeixen el “primer” alcalde democràtic.

Enguany fa 40 anys d’ajuntaments democràtics, i en aquest període de temps, s’han fet i aconseguit moltes coses.