Quan es porta molt de temps vivint al mateix lloc, ocupant el mateix espai, els ocupants s’adonen que cal espai, o sobren coses, o cal redistribuir-les d’acord amb qui hi viu i quines perspectives i plans tenen.
Són moments difícils, perquè cal valorar la situació i plantejar uns objectius funcionals pel lloc i per qui hi viu.
Aquests moments ja complexos per si mateixos, es compliquen quan apareixen opinions, i els maleïts consells, fet tot amb la millor intenció, respecte de què fer i com.
Així, cal escoltar al conegut tecnològic, que suggereix digitalitzar tot els llibres per guanyar espai, sense tenir en compte el valor físic d’aquests, com el tacte i l’olor, i el sentimental, on i quan els vas adquirir, per compra o per regal...
També, els que plantegen mètodes d’ordenar fantàstics, on es pot guanyar espai simplement amb noves maneres d’emmagatzemar el que és té.
Hi ha els suggereixen amb fermesa, l’eliminació de tot el superflu, el poc és útil o antiquat...
Fins i tot apareixen els que pes podrien anomenar, punt i a part, que indiquen que no hi ha més solució possible que canviar de lloc i costums.
No sé, però tot això em recorda massa el que està passant en el sector vitivinícola del Penedès.
Per concretar, es parla d’excedents generals de collita; de varietats que cal eliminar; de nous productes, de regar sense aigua encara; d’anar a quilos o a qualitat; de fer raïm o fer vi; de raons per diferenciar els escumosos; com és que se continua sense obrir mercat i tenir visibilitat en el sector HORECA a Catalunya i Espanya, tot i les cada cop més sofisticades Fires de Mostres temàtiques; a què es deu l’assenyalament negatiu, sense més ni més, del sector vitivinícola des del sector sanitari; de solucions màgiques, gens científiques i tècniques; de descobriments de solucions ara, ja provades en altres llocs, moltes vegades propers i descartades fa molt temps, per inútils...
No sé la solució, però des de la meva simplicitat, tractaria d’actuar d’igual manera que a casa, és dir, parlar amb els altres inquilins respecte de com es vol viure aplegats, i aleshores cedir en coses fins i tot importants, però no transcendents, per assolir l’objectiu de continuar vivint conjuntament i feliçment ara i demà, pensant fins i tot en el patrimoni que es pot deixar, pels que vindran.
Adjunto opinions, mai suggeriments, per si es volen contrastar, cercar nous enfocaments i avançar, sinó a més velocitat que el temps, sí almenys al seu costat. És la proposta d’emprar una eina molt antiga, no digital, sense IA, de baix cost energètic, molt plàstica... i que funciona, es el debat intel·lectual, el compromís personal i l’acció col·lectiva.
https://www.elcugatenc.cat/opinio/104101/sempre-que-hi-ha-qui-et-diu-com-has-de-ser-i-fer-per-que
https://elcargol.com/index.php/opinio/cal-asseuret-be-perque-el-menjar-faci-profit-pero
https://elcargol.com/index.php/opinio/i-dema-que
https://elcargol.com/index.php/opinio/tot-te-un-mes-enlla
https://elcargol.com/index.php/opinio/fer-per-no-res-es-no-fer-ni-deixar-fer-als-altres
https://vadevi.elmon.cat/opinio/el-vi-tambe-es-salut-127633/
