Esperada i bona noticia, que L’Ateneu passi a ser “entitat municipal”. L’acord Ateneu/Ajuntament, es per 51 anys i primer tram d’ajuda, 550.000 euros de la Diputació, per remodelar el pavelló olímpic.
Des d’aquestes quatre ratlles, ser que ara no toca, m’agradaria fer extensiva a l’equip de govern i al seu alcalde, Sr. Ribas, l’oportunitat i la necessitat, que l’entitat, El Centre de Sant Sadurní, també pugui arribar a una solució, i que aquesta ben aviat sigui una realitat.
La nostra comarca està vivint uns mesos tristos. Com a president comarcal, vull fer unes reflexions en aquests moments de pandèmia, per a la salut de les persones i també per a la salut del nostre territori i el nostre paisatge.
Fa tan sol un mes, al Penedès tots parlàvem de l’excés de vi als cellers. Per diversos motius, un dels quals i el més evident, l’aturada de l’economia i del consum de vi de qualitat per la covid19. Tot es va aturar: la restauració, el turisme, l’exportació, etc. Ens podríem quedar amb una mirada curta, però la realitat és que el problema ja venia d’abans: l’increment d’hectàrees a la DO Cava, la producció sempre alta de qualificació de vins i l’estancament de les vendes ens han portat a aquest escenari.
No era la meva intenció, exercir de la “critica”, que ara els hi faré govern municipal (ERC-PDECAT). Però, senyors meus, Sant Sadurní d’Anoia, la nostra vila esta feta un “nyap”. Aquesta deixadesa absoluta existent, poca conservació i poc manteniment dels serveis, manca de papereres, passos de vianant sense pintar, quelcom de senyalització obsoleta, en quasi tots els equips de govern des de 1979, ha estat present. Però en vostès, indret, carrer, camí, plaça, que passeges o camines, hi trobes aquest problema, que vist paisatgísticament o urbanísticament, es talment negatiu.
Voler o sentir a parlar del “futur” de Sant Sadurní d’Anoia, ens porta directament al mon del cava. El producte, el cava, els seus cavistes, les empreses i els treballadors del cava (un percentatge alt de la població sadurninenca). També indirectament a altres industries (Manteniment, Electricitat, Mecànica), que depenen del sector.
Em dic Anna, tinc 35 anys, i fa uns 20 que convisc amb una malaltia, 18 dels quals sense saber que la patia. Tinc LIPEDEMA. Aquesta malaltia és crònica i degenerativa i que es caracteritza per l’acumulació atípica de teixit adipós sobretot a les cames, i braços, causant dolor i en casos avançats, problemes de mobilitat. El seu diagnòstic clínic pot ser desordre del teixit adipós, desordre del metabolisme lipídic o lipodistròfia. No se soluciona fàcilment, ja que no respon a dietes o exercicis convencionals. Existeixen tractaments per a parar el desenvolupament de la malaltia, fins i tot millorar la qualitat de vida, però no té cura. Provoca dolor i cada vegada va a més, en certs casos les extremitats es deformen fins a tal punt de no poder caminar.
 |
|
 |
 |
|
|
Dijous dia 18
Frederic, Marina
Divendres dia 19
Àurea, Símmac
Dissabte dia 20
Elies, Pau, Margarida
Diumenge dia 21
Llorenç, Daniel, Pràxedes
Dilluns dia 22
Maria-Magdalena, Teòfil
Dimarts dia 23
Brígida, Bernat, Maria, Gràcia
Dimecres dia 24
Víctor, Borís, Cristina
|
|
Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies. |
