Encara recordo quan la meva àvia, asseguda a la vora de la llar de foc m’explicava tot el que havien viscut abans, durant i després de la guerra. No sé què diria ara si veiés com s’ha transformat el seu estimat país. Aquest país que s’ha fet gran gràcies als petits comerços, a les famílies que han dedicat la seva vida a l’empresa familiar, a les noies i nois que aprenien “l’ofici” des de ben jovenets...
“El que té un perquè per viure, pot suportar gairebé qualsevol com”
F. Nietzsche
Tots hem sentit alguna vegada una frase tornada en clixé que versa “l'esperança és l'última cosa que es perd”. Generalment, acceptem cordialment el missatge i fins i tot li donem la nostra aprovació, però sabem per què és l'última cosa que realment ens queda? En aquesta oportunitat voldríem reflexionar entorn d'aquest concepte d'esperança, entenent-lo no com un placebo en temps d'autoajuda i de circulació de frases estimulants per xarxes socials, sinó com un element de la nostra existència que és vital per donar sentit a les nostres vides finites.
Crec que no cal pensar massa per saber que les Festes de Sant Raimon són un acte que es troben en plena decadència i que estan en perill d’extinció. Els darrers anys han estat determinants en tant que ha desaparegut la Coordinadora de les festes (que organitzava la celebració juntament amb l'Agrupació de Raimons i diverses entitats), venim d’una pandèmia que ha fet molt de mal en tots els sentits i tenim un ajuntament que no li posa molt d’entusiasme al respecte. Al mateix temps, també hi ha un gran desinterès de la població vilafranquina per celebrar unes festes poc significatives i, a més d’això, ens trobem en un punt en què un gran nombre de ciutadans no saben que tenim una espècie de festes en honor a un sant el qual el seu nom és Raimon i que, precisament, és el nostre copatró.
Just s’ha passat full al calendari, ja estem en 2023, i degut al clima ja s’està pensant en les vinyes, en la seva fenologia, que una branca de l’ecologia, que estudia les relacions entre els factors climàtics i les manifestacions estacionals o periòdiques dels essers vius.
La fenologia, a part d’efectes directes (avançament dels diferents estadis del cep/raïm, canvis en la maduració del fruit, relació amb altres especies beneficioses o no,...), també en te d’indirectes (dates de tractaments, moment de collita, premsat i entrada en bodega,...) en el conreu de la vinya.
Tancant l’any, recopilant el que aquest va esser i passar, per tractar de pensar futurs, he tornat ha trobar i llegir un informe d’Acció de la Generalitat de Catalunya, publicat el passat mes d’Abril, que s’anomena “El sector agroalimentari a Catalunya. Píndola sectorial (https://www.accio.gencat.cat/web/.content/bancconeixement/documents/pindoles/Agroalimentacio-a-Catalunya-Pindola-sectorial.pdf)”.
 |
|
 |
 |
|
|
Dijous dia 3
Francesc, Gerard
Divendres dia 4
Francesc d’Assis, Petroni, Àurea
Dissabte dia 5
Froilà, Atilà, Caritina
Diumenge dia 6
Bru, Emili, Fe, Maria
Dilluns dia 7
M.D. del Roser, Marc, Sergi, Julita
Dimarts dia 8
Simeó el Just, Demetri, Taïs
Dimecres dia 9
Dionís, Joan Leonardi, Lluís Bertran
|
|
Subscriu-te al nostres butlletí i rebràs totes les notícies del dia en un sol correu o si ho prefereix un correu setmanal amb totes les notícies. |
