Fa uns dies llegíem un article a El 3 de Vuit "L'habitatge al Penedès, entre els més cars de Catalunya" i s'explicava la pujada dels tipus d'interès, l'increment de l'euríbor, hipoteques...
Mentrestant, nosaltres, els joves, continuem buscant pisos de lloguer on intentar trobar una estabilitat. Tres hores en la recerca d'un pis on encetar una nova etapa, i encara continua aquesta cerca... Tres hores veient uns preus que impliquen més del 30% del meu sou i representa que avui dia soc d'aquelles afortunades amb feina fixa... i dic afortunada perquè ara sembla que tenir feina s'ha tornat un luxe, però això és un altre meló que ara no encetarem.
Lloguer, subministraments, taxes i un llarg etcètera de factures per pagar. El problema no és no voler assumir despeses i responsabilitats, el problema i el de la majoria de joves és no trobar lloguers amb preus assequibles, que estiguin al nostre abast.
Amb la Llei 11/2020, coneguda com a Llei catalana de regulació de preus dels lloguers de l'habitatge, moltes veiem la possibilitat de solucionar aquesta problemàtica, aquesta llei posava fre a l'escalada de preus de l'habitatge, fins que es va veure frustrada per un recurs que va presentar el PP davant del Tribunal Constitucional, fet que va desembocar en la Sentència de 10-3-2022, que anul·lava aquesta llei.
Volem la regularització dels preus dels lloguers; volem estabilitat, ja que estem cansades de canviar-nos de pis cada dos per tres; volem viure a casa nostra; volem viure als nostres pobles; volem desenvolupar el nostre projecte de vida aquí. En definitiva, volem una emancipació real.
