El desig és pensament i és llenguatge. RFM
El llibre s’obre amb un pròleg de l’autora on, sota l’ombra de Lacan, apareix el concepte de la corporeïtat de la llengua, veritable eix de l’obra. A continuació, les set parts, corresponents a set dies enmig de la mar, construeixen un espai simbòlic d’una gran intensitat, on la petitesa de la barca acull la immensitat dels sentiments, la força del desig, la passió, la sensualitat i la reflexió sobre l’alteritat, la llum i la foscor, l’alegria, la por, l’existència. Tot queda amassat amb la força d’una paraula poètica d’una bellesa extraordinària. El teló de fons és mar, cel, univers, cossos, pell, aigua, aire i record de la terra, que reforça aquesta experiència, acompanyada per la delicada il·lustració inicial de J. Tubau.
El poemari s’inicia amb diferents epígrafs i, el dia 1, amb un cant egipci, que introdueix la dimensió musical del llibre. Ens trobem davant del cant que transmeten les paraules a través del silenci de les pàgines, com una vibració essencial, en un diàleg constant entre so i silenci. Les paraules semblen néixer d’un espai preverbal, mentre les imatges acústiques, onades, campanes, branques, configuren una poesia que respira ritme i ressonància.
L’aigua, i especialment l’onada, articulen el viatge iniciàtic vers l’amor. El desig es manifesta a través d’un itinerari eròtic suggerit i intens: el bes, els dits -els teus dits d’aigua-, les mans, els ulls. La mirada, com en la tradició de l’amor cortès, concentra la força del desig -em relligo als teus ulls-. Dins el clos protector de la barca, la relació amorosa exhala una sensualitat dolça i lenta, acompanyada d’un reguitzell d’imatges poètiques.
La presència constant del mar i del vent construeix un univers en moviment, on els elements naturals dialoguen amb els cossos. Cap al final, la terra emergeix com a contrast i record -hort, vinya, figuera- al costat d’ocells i animals marins. La llum esdevé un fil conductor que cus l’experiència dels amants, tant en la nit com en l’albada, quan l’esclat del dia simbolitza la plenitud del desig -focs d’artifici a les entranyes-.
Els objectes reforcen la dimensió simbòlica del llibre. La barca, espai fràgil però protector, esdevé refugi del desig i metàfora de l’experiència vital. La seva ressonància mítica evoca el viatge entre mons, mentre la vela i la llum -l’última llum s’arrapa a la vela- projecten imatges de transformació existencial.
El temps, íntimament lligat al desig i a la paraula, es presenta com un element clau de l’obra que perviu en l’instant revelador. L’autora separa bé el temps de Cronos -que llisquin els anys- i Kairos. L’instant -t’inunda el piular petit de l’instant- de Kairós travessa l’obra, però també hi apareix la noció de no-temps, d’un present etern en un no-lloc, on l’experiència sembla quedar suspesa.
En l’estil acuradíssim de l’obra, que hem d’entendre com un tot, s’hi combinen poemes breus, intensos, de vers curt, amb poemes en prosa que obren cada part. Són treballadíssims en el contingut i en els paràgrafs evoquen la forma de l’estrofa. La repetició d’alguns versos -esperar amagats dins l’ànima del mar- esdevé una gran anàfora que amplifica el sentit i reforça el missatge que ens vol transmetre l’autora, i així no ens allunyem de l’essència de l’obra. Les preguntes retòriques, les antítesis, les paradoxes, les personificacions i comparacions articulen una escriptura clara i evocadora, capaç de generar correspondències i ecos en el lector. El domini del lèxic mariner, a la manera de J. Ruyra, embolcalla d’extrema i subtil bellesa el llenguatge, i transforma l’exterior en una colpidora experiència interior.
El desig arriba a qüestionar la mateixa noció d’identitat -existir sense ser- dissolució del jo en la sensacions i en el present. La paraula -esgrafiada a la fusta- emergeix finalment com a origen -un nou crepuscle- i destí, com a espai de permanència. El cercle, imatge de totalitat i unitat, sintetitza la poètica del llibre, on desig, cos i llenguatge són u. Ens trobem davant d’una obra profunda, treballada, propera, emotiva. Un cant a la natura, a l’art, al desig i al poder de la paraula, que irradia llum, amor i passió més enllà del poema.
