Són els que miren qui fan el quadre. M. Duchamp.
Mercè Ibars, escriptora, professora d’art, cronista d’exposicions… ens ofereix una petita delicatessen, on guia al lector perquè aprengui a mirar les obres d’art intentant establir-hi una relació. El llibre ha estat publicat per l’Editorial Anagrama.
Es tracta d’un breu assaig on reflexiona sobre l’obra d’art, però també és una guia de com ha de ser la mirada de l’espectador sobre l’obra d’art. MI es val de diferents artistes i filòsofs que li han servit de referent en els seus estudis al voltant de les arts.
D’Henry Cartier-Bresson ens n’explica la seva manera de mirar l’art a partir dels eixos: cor-ulls-cap. Però no s’atura en aquest mestratge, que és tan útil al lector, i es val de M. Duchamp quan diu: Són els que miren qui fan el quadre. Per descomptat que per saber mirar un quadre l’autor considerarà imprescindible que ens el mirem amb calma, amb temps, i ens demanarà una actitud d’esforç (ara tan devaluat aquest concepte), per fer-ne un bon aprenentatge.
Però en la seva reflexió l’autora també ens acosta la figura de la filosofa S.Weil, que és un bon referent amb la seva actitud davant de la vida, d’aprofundiment i d’anàlisi de la societat, però també d’endinsament en l’espiritualitat. I no només ella, també L. Wittgenstein, a qui manlleva el bell títol del llibre, li valdrà per anar enfondint-se en la mirada sobre l’art. També ens ofereix els paràmetres de S. Weil per analitzar l’obra d’art, (... percep, descriu, tanca els ulls i mira des de dintre, obre els ulls i tornar-la a mirar), que es complementen molt bé amb els de Bresson. Molts són els intel·lectuals i artistes que ens aniran guiant com ho han fet amb l’autora (Valéry, Kracauer, Kruguer...)
M’ha semblat francament apassionat el capítol que dedica a parlar de les obres d’art que a ella l’han marcat, on hi trobes dones dins el surrealisme que se n’ha parlat poc encara. Njideka Akunyili Crosby, o Leonora Carrington, que tan va patir ran de la seva malaltia, però que ens ha deixat una obra que et fa posar la pell de gallina en contemplar-la, i d’altres com Remedios Varo, Paula Rego, Maruja Mallo, Àngeles Santos etc. I encara homes nostrats que haurien de tenir un paper molt més rellevant a casa nostra i a fora, com és la bellesa de la pintura de Feliu Elies Bracons o de Ramon Cases, de qui s’ha fet poc per la seva projecció internacional i lamenta que no tingui el lloc que es mereix a Europa. I per descomptat la Hilma at Klint, que hem pogut veure del (18-10-24 fins el 2-2-25) al Guggenheim de Bilbao. Una meravella.
Però una analista com ella també aprofundeix en la situació social de l’art i lamenta com s’ha relegat la figura del crític, que com deia Baudelaire, la crítica és una qüestió d’amor. Lamentablement ara només trobem a la premsa la promoció de les exposicions, però crítica com es fa en cinema, en teatre o en música s’ha anat diluint. Veure una exposició, aprofundir-hi i fer-ne una bona crítica és una feinada, que sembla que no estiguem disposats a fer en aquests temps que cal córrer per tot, però si que estem disposats a parlar dels diners que s’hi ha invertit en aquella exposició.
També hi fa palesa la força del turisme cultural i el pes de la rendibilitat econòmica a l’hora de fer la tria del que s’exposa i del que no. Si mirem el que ens ofereixen, veiem que hi manquen un munt de coses importants que caldria mirar, descobrir... mirar un quadre és fundar una relació íntima; una exposició és un exercici de ciutadania cultural, un museu, un lloc per a les dues coses...passar una hora en un museu...ajuda a percebre el món millor...
L’ull agut i analista de MI també dedica una espai a parlar del curator, del comissari de l’exposició, que sovint no vol altra cosa que deixis bé l’exposició, i solen tractar als crítics amb aires de superioritat, fent servir un lèxic obscur que els dona un to intimidant.
En fi, un llibre altament pedagògic per poder mirar l’obra d’art, però també veure com la societat tracta l’artista, l’art, les exposicions. Una obra, doncs, breu, concisa, però plena de lucidesa en un món on ja no compta la crítica intel·ligent i sincera, sinó que ara s’ha anat fonent amb la potència del món de la subhasta.
Dediqueu-hi el vostre temps, llegiu-lo, en sortireu amb una mirada depurada, neta, escatidora, rica, que us permetrà veure l’art des d’una òptica il·luminadora i perspicaç.
