Moltes vegades hem sentit o dit a la mainada quan estan a la taula, “asseu-te bé”, que és com el menjar fa profit, el qual és cert, prenent importància en el procés d’alimentar-se altres coses, més enllà dels mateixos aliments.
És l’higienisme, i ara el slow food, que ras i curt és menjar bo i suficient amb tranquilitat.
Ara en el Penedès, s’està reproduint aquesta dita en el reg.
Des de fa uns mesos, les reivindicacions inicials d’aigua per l’agricultura d’aquest territori, han donat lloc a una Comunitat de Regants, que vetlla i farà possible poder disposar d’un bo, suficient, equitatiu i perdurable subministrament d’aigua pel reg dels conreus llenyosos.
Ho farà segons les disponibilitats temporals i espacial d’aigua pel reg, d’acord amb els objectius productius de cada conreu i finca.
Tanmateix, des d'ara mateix, molt abans de disposar d’aigua, han aparegut informadors de tota mena respecte de les bondats del reg, la regeneració d’aigua, la captació d’escorrenties, l’aplicació eficient, la fertirrigació, la relació dosi /evaporació...
Tot el qual sens dubte és interessant, però en absolut nou, ja que es rega i bé, des de fa molts anys a Catalunya, i no cal dir en el món Mediterrani, que ens pot servir com a tutorització funcional.
Està passant el mateix, que en l’aplicació dels bons hàbits en el menjar, que tot i ser importants, no són transcendents, ja que la clau per una bona alimentació, és, per simple que sembli, disposar d’aliments sans i suficients.
Amb el fet de regar passa el mateix, per regar, cal aigua, que a hores d’ara i fins d’aquí a uns anys no hi és, no se'n disposa...
És important focalitzar el pla d’utilització del recurs, sens dubte, però tenint ben present, que per emprar-lo, cal tenir-lo.
Compta amb les bones voluntats, i els afanys desmesurats de negoci, tot el que proposen, serà necessari i vàlid d’aquí a vuit anys?..., mentrestant el sentit comú ha de contribuir a fer un bon camí des del seca actual fins al desitjat regadiu.
