Estem acostumats, penso que desencertadament, al fet que la majoria de les coses hi són perquè algú les paga, essent cada cop més difícil, trobar fets, accions que es facin simplement, ja que així es vol a escala general.Estem en un món dirigit pel mercat i, per tant, ens cal assumir-ho i en conseqüència, acceptar-ho o no.
Tanmateix, aquest no és el tema que es vol tractar en aquest escrit, simplement es pretén incidir en el fet que tot te un més enllà, que tan bé es descriu amb l’aleteig de la papallona, que tot i ser imperceptible per alguns, pot promoure grans canvis en afectar a peces no visibles, però claus pel funcionament global de l’ecosistema. És la llei causa-efecte de l’univers, la unió de passat, present i futur, mostrant-nos, que res és conseqüència de l’atzar.El passat Cap d'Any del 2026 a TV3, la televisió publica catalana es va brindar amb cervesa, (https://www.3cat.cat/3cat/campanades-2026/video/6378637/), res a dir, ja que en altres esdeveniments es veu com les persones brinden o llencen cava, el qual és simplement atribuïble altre cop, a l’esponsorització de tot el que es fa, sense pensar en el més enllà.Així, un valora, com pot ser que estigui prohibida la publicitat de begudes alcohòliques en l’esport, i en les curses se'ns mostri als guanyadors amb grans ampolles de xampany; en els ritus dels premis a la loteria (l’únic esdeveniment ludòpata publicitat) la gent veu públicament i es ruixa amb cava...Però, realment aquests organismes públics consideren i valoren el més enllà d’aquestes actuacions?No és una addicció com l’alcoholisme, la ludopatia?, no és contrari a l’esport salut, el consum públic per part d’esportistes referents de begudes alcohòliques?Algú ha pensat que passarà amb les 55000 ha de vinya a Catalunya, si a més dels estralls productius negatius a causa de la realitat climàtica, el consum de vi/cava continua baixant per moda, pressió mediàtica, i control de la salut?, algú planteja com fer un paisatge resilient als efectes de la realitat climàtica (sequera, foc, erosió...) sense el conreu de vinya, típic dels secans i, per tant, el menys exigent amb aigua?, algú pensa com mantenir la població rural sense una agricultura funcional?, algú ha considerat com l'OMS, que la salut és alguna cosa més que la manca de malalties, és el benestar integral, sí integral, de la població?He fet aquesta reflexió, perquè al meu entendre, sens dubte subjectiu i limitat, tinc la sensació que es mira molt poc, massa poc, el més enllà, i així és molt difícil planificar i fer.Cal assumir, que fer política, és pensar i actuar per tothom, que a la fi és la majoria, i això es fa amb coneixement, sentit comú i compromís, trets estructurals, que cada cop més es troben a faltar entre altres camps d’actuació, en el de la gestió dels mitjans de comunicació d’aquest tros de món, que té aspiracions de país.Talment sembla, que no es recordi aquell lema d'“una imatge val més que mil paraules” (https://theconversation.com/desde-cuando-una-imagen-vale-mas-que-mil-palabras-199113), o sí?
