Moltes vegades m'he preguntat i em pregunto, perquè hi ha coses que es poden fer i altres que no?, i no em refereixo a coses legals o il·legal, immorals o no, simplement focalitzo la meva pregunta vers frases, que volen ésser sentències, que repetidament s'escolten des de determinats estaments.
Així, quins són els motius perquè la veritat sigui perillosa, o molesta, o desencisadora, o tot aplegat, i, en canvi, la mentida piadosa o no, sigui norma?
Què fa que es tinguin en consideració a personatges que destaquen en un aspecte de la vida, ignorant totalment si en els altres, els que li acaben de conferir humanitat, estan al mateix nivell, no sigui que estiguem davant de mostres que saben de molt poc i gens de la vida i dels qui la configuren?
Perquè donar la pròpia opinió de fets i circumstàncies és fer política, i seguir la dels altres no?
Quins motius lògics, de sentit comú fan que algú plantegi a d'altres, que millor que no adonin l'opinió?
En base a què hi ha idees millors que altres, i a partir d'aquest supòsit erroni, es pugui qualificar i classificar a les persones?
Quina és la raó que permet que els polítics facin o no el que els sembla, i no es pugui reclamar en el mateix temps i intensitat, racionalitat. No és ridícula la frase, ja es podrà esmenar en la pròxima cita electoral, que si no fan res al contrari és cada 4 anys?
Per què hi ha persones, col·lectius, sectors, institucions, empreses, sectes..., que estan per sobre del bé i el mal, és dir per sobre de les persones, i dir-ho, és un acte eixelebrat, antisistema, terrorista...?
Moltes preguntes, masses, ja que a la fi només n'hi ha una, per què fa por la igualtat, la justícia, la llibertat?
No serà que coneixen les seves limitacions i a causa d'aquestes pensen que impedint el desenvolupament dels altres ells seran quelcom important, quan l'únic que aconsegueixen és molestar amb la seva ignorància i perquè no, la seva por a la vida en societat.
