Opinió

El centre logístic de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia, reprendrà l’activitat. És una molt bona noticia per la vila i per la comarca.

En l’actualitat, i en la situació econòmica-laboral com esta, que Mercadona torni a Sant Sadurní és un bon punt de partida.

Sant Sadurní, el 90 % de la població en el mon del cava. Ara amb aquest retorn, la població sadurninenca agafa aire i veu com un altre segment de l’industria, s’endinsa en la transformació. La posada en marxa de les seves instal·lacions, era el que es volia; doncs d’aquesta manera es compleix amb unes pretensions que l’ajuntament i el sadurninenc, buscaven.

Llegeix més...

Catalunya, “govern inexistent”, com si no hi fos, durant els últims 3 anys. Espanya, mig any sense legislar. Mal símptoma per la democràcia. Ni es bo, ni esta be el que estant fent els governs de Catalunya i Espanya.

Desengany ciutadà, descrèdit de la política. Sensació de despropòsit i desinterès dels dos governs.

Llegeix més...

Hi ha una dita que diu: “Com el Penedès no hi ha res”. I en aquí i des de aquí, dic que El Penedès (Alt i Baix), ha d’estar ben tractat i resguardat.

Entrant en matèria, ens adintrem en un tema actualment candent, com és “la verema”. Les empreses de cava, volen un raïm de qualitat per fer un bon cava i tenir una venta generosa. També una quantitat acceptable per a poder estendre’s en el mercat i països del continent.

Llegeix més...

També amb el “PSC”. No ho diuen els socialistes, ho diu el president d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart. Completament d’acord amb l’expressió: “el diàleg és la solució”.

Diàleg és un mot, una paraula, un titular que impregna, solució als problemes, satisfacció als adversaris, tranquil·litat als ponents. I en aquest cas concret de Catalunya, és l’imprescindible, necessari, utilitari”camí” cap a una solució que hi té de ser”.

Llegeix més...

Els invisibles de la societat són aquells que tenen algun tipus de discapacitat, la gent que és depenent, els malalts… o tots aquells que necessiten cura i atenció constants. De fet, abans aquestes persones no existien, les famílies les amagaven i eren com una mena de “vergonya”.

Canviar la manera de mirar-les, tractar-les com les persones que són i dona’ls el lloc que es mereixen ha estat i és un camí llarg. És dotar a la societat de sensibilitat, d’empatia i molts altres valors que poc aporten econòmicament, però que són un clar distintiu de les societats que treballen per les persones, de les societats evolucionades, de les societats que busquen l’excel·lència.

Llegeix més...